Les Urpes Del Diable

LES URPES DEL DIABLE
I – LA MARCA
Un eclesiàstic (cardenal) amb una casulla morada, entra en una església arrossegant un altre home (gros, lligat de mans i cames; es movia intentant alliberar-se. De l’esforç els membres començaven a tenir rls membres moradencs i un petit raig de sang naixia dels canells, per l’aspra corda que feria la pell. El seu cos estava nu)
El va conduir cap a l’altar.El cardenal tragué un ganivet, el mostrà uns segons al Crist de fusta (de l’altar), acostà el ganivet al coll de l’home i li esquinçà el cap fins a la nuca. Esperà que es dessagnara. El cap va caure a terra. El cardenal s’embrutà les mans de la sang de la víctima i omplí l’altar del color vermell de la mort i de la vida. Després resà en silenci uns instants. Més tard, girà el cos de l’home del’inrevés, deixant que els ulls morts miraren fixament les figures de l’Apocalipsi pintades en el sostre. A continuació va dir : - Déu, ajuda’m. Et necessite.

II – L’ELECCIÓ
Els cardenals portaven ja 4 setmanes consecutives de reclusió per complir amb el deure que Déu Nostre Senyor els tenia encomanat: l’elecció del nou papa.
El cardenal francés Bertrand de Got era el més vell de la congregaciói un dels cardenals més influents de la Cúria i era el que tenia el dret a regir el funcionament del claustre per a l’elecció del nou hereu a la cadira del Pescador (Papa mort= Bonifaci VIII. Aquest papa havia provocat conflictes amb la noble família del cardenal Colonna, a costa de la qual intentà enriquir-se, i com havia acabat tot amb el segrest del papa a la ciutat d’Anagni a mans de Guillaumede Nogaret).
Bertrand de Got va dir que era hora de la reconciliació, que havien d’oblidar els fets pastas i havien de buscar un candidat capaç de perdonar velles ofenses com ho va fer Nostre Senyor Jesucrist en la Creu. Demà al matí, depositarien el vot. L’endemà hi hauria nou papa. Al migdia, el cardenal Nicolò Boccassini saludava al poble sota el nom de Benet XI. (Eren finals de 1303)

III– NADAL
La família del cardenal Da Rabean havien estat sempre una familia poderosa econòmicament, però no militarment. Però el poder dels diners els convertia en poderosos aliats. Ningú gosaria aixecar una mà contra ells. Tothom sabia que les festes de Nadal a casa dels Da Rabean eren de tot menys religioses. Aquell any seria més esplèndida perquè El segon fill de La família: el cardenal Pietro DaRabean, tornava de l’elecció del papa i després de la reclusió tenia unes ganes boges de diversió.
El major de la família Tomasso Da Rabean va portar des d’Egipte un ballet (amb una ballarina que deien que era descendent directa de Cleòpatra), vi de la Toscana… De matinada Pietro Da Rabean es dirigia a les seues habitacions on l’esperava un nou regal del seu germà: la ballarina egípcia.
A laseua habitació hi havia un llarg passadís, a un costat estava una petita capella on resava cada matí i a l’altre costat el retret i, al fons, la porta d’accés al llit. Entrà cap al retret per treure’s la roba i una figura fosca (duia un hàbit negre i es cobria el cap amb un caputxó) s’apropà lentament mussitant paraules en veu baixa, oracions inintel•ligibles. Quan la fosca figura estigué al seucostat, li enfonsà d’un colp un ganivet en el coll, l’esmolada fulla li separava en dues parts la gorja. El cos caigué a terra mentre l’assassí es persignava i beneïa el cos als seus peus. Después començà a despullar el cadàver. Encara tenia moltes coses a fer.

IV – BERNAT DELICIÓS
Bernat Deliciós arribà a la sala d’audiències (a les parets dels costats els domassos de seda mostraven escenes del’Antic Testament, escenes de Moisés amb les taules de la llei davallant del Mont Sinaí).
A la sala, al costat del seient del papa, estaven Bertrand de Got, ara conseller en cap del papa, ara conseller en cap del papa Benet XI, amb el seu tremolor a les mans i la mirada fosca; el cardenal Luiggi Nuovo, orgullós i altiu, acabat de nomenar camarlenc, un dels càrrecs més importants de Roma...