Lideratge a l'esport

Lideratge
• La figura del líder sol sorgir de forma natural i , quan no es així, la sensació es que en el grup falta un component necessari. • L’entrenador , se tendrà que convertir en moltes ocasions en un autèntic líder, per una altra banda, haurà de reconèixer qui o quins són els líders del grup al que entrenen. • El psicòleg haurà d’avaluar si l’entrenador te les caracterísitiques de líderi, en cas d’absència, potenciar certes habilitats que li serveixin per a soportar diferents situacions en les que convé utilitzar aquesta qualitat. • Haurà de reconèixer dins de l’equip quin són els líders, doncs l’actuació del grup dependrà, en ocasions, del grau d’implicació d’aquest. El líder pot facilitar el treball del psicòleg de l’esport, per el que és recomenable establir una relacióadequada amb ell (aliances).

Lideratge
• DEFINICIÓ I ENFOCS EXPLICATIUS.
– Entraran en joc una serie d’elements que seran: influencia, carisma, direcció, autoritat, sometimiento, etc..., el que pot dur a la confusió amb altres termes propers com el de director, manager o coordinador. – Un lider es una persona amb un carisma especial, pel que se s’implica tot el grup en qualsevol situació i seconverteix en el punt de referència a seguir; el director és aquell que s’ocupa d’exercir funcions d’organització, selecció, coordinació, però no te perquè presentar les característiques de líder. – Gardner (1995), se refereix al líder com la persona que te la capacitat d’influir sobre els pensaments, conductes i els sentiments dels altres. – Tal volta la diferencia en uns i els altres es que lafigura del líder no és imposada i s’accepta voluntariament, mentres que la del director te un caràcter més impositiu i en ocasions s’haurà d’acceptar forçosament. – A l’esport , l’entrenador sol ocupar el rol de director de l’equip o grup d’esportistes, encara que no sempre se li atribueixi el lideratge. Es aquest l’aspecte que ha diferenciat a un entrenador d’èxit d’un de mediocre.

Lideratge
•DEFINICIÓ I ENFOCS EXPLICATIUS.
– Es el lideratge una característica innata o adquirida?
• ENFOC DE TRET: se centra en estudiar les caracterisitiques de personalitat del líders, cercant aspectes en comú que relacionin el lideratge amb qualsevol situació que permeti concloure perquè són aquestes persones concretes les que tenen aquest rol. • El problema d’aquest enfoc, és que el fet de que siguinuna característica innata , el líder hauria de ser-ho en totes les situacions , el que no pareix ser així. • Es per tant que es va haver de tenir en comte el factor situacional alhora d’explicar el lideratge. Segons aquesta teoria , l’esportista te certa disposició en certes situacions a mostrar trets de personalitat específics ( de líder). • ENFOC CONDUCTUAL: Se defensa el lideratge com unahabilitat adquirida, no innata, producte de l’aprenentatge. S’estudien les conductes dels líders, incidint en com inlueixen sobre els membres del grup. Weinberg iGould (1996) indiquen tres comportaments associats al lideratge que han estat analitzats en diferents investigacions:
– COMUNICACIÓ – INSTRUCCIONS I DEMOSTRACIÓ – CONDUCTES REACTIVES I ESPONTANEES.

Lideratge
• DEFINICIÓ I ENFOCSEXPLICATIUS.
– Es el lideratge una característica innata o adquirida?
• COMUNICACIÓ
– ELS LIDERS SON BONS COMUNICADORS, ÉS A DIR QUAN HAN DE DIRIGIRSE ALS JUGADORS O COMPANYS HO FAN DE FORMA ADEQUADA I PRECISA.

• INSTRUCCIONS I DEMOSTRACIÓ
– ELS LÍDERS, QUAN TENEN QUE DONAR UNA INSTRUCCIÓ , SE EXPRESSEN EN CLAREDAT , I SOLEN FER UNA DEMOSTRACIÓ CLARIFICADORA QUE SERVEIX PER A QEUE EL JUGADORCOMPRENGUI MÉS FACILIMENT AQUESTA INSTRUCCIÓ.

• CONDUCTES REACTIVES I ESPONTANEES.
– LES PRIMERES SE REFEREIXEN A RESPOSTES DEL LIDER DAVANT UNA DEMANDA ESPECÍFICA DEL JUGADOR, MENTRES QUE LA SEGONA PARTEIX DIRECTAMENT DEL LÍDER, AMB LA INTENCIÓ DE COBRIR AQUESTA DEMANDA.

• TENIR SENTIT DE L’HUMOR, TRATAMENT INDIVIDUAL DELS JUGADORS, TENIR COMPETÈNCIA TÀCTICA I CONÈIXER LES INTERACCIONS...