Lingüística

Marina Pons
18/03/2014

“S’-E-S-C-R-I-U C-O-M S-O-N-A”

Valeria Salcioli Guidi: “La meva llengua es pronuncia com s’escriu”.
Dins V. Salcioli et alii, Homenatge a J. Tuson. Barcelona:Empúries, 1999.

Tots em escoltat en alguna ocasió aquest enunciat que Valeria Salcioli ens ofereix com a títol del seu assaig acadèmic: “La meva llengua es pronuncia com s’escriu”. L’autora, queactualment centra les seves línies de recerca en diversos camps de la lingüística com la morfologia i la prosòdia a la Universitat de Barcelona, inicia, a partir d’aquesta oració, un estudi fonològic quetracta d’analitzar la correspondència entre grafies i fonemes. Ho fa a partir de la incursió en l’examen de dues llengües que han estat sotmeses a reformacions lingüístiques recents: el turc i elBambara.
La lingüista posa de manifest, en primer lloc, tres induccions inherents a aquesta tesi que evidencien que l’emissor: coneix la fonologia i la seva relació amb l'escriptura; identifica fonologiaamb fonètica; desconeix el caràcter convencional dels símbols gràfics. Aquesta última certesa, recorda V. Salcioli, és doble: s’ha convingut en l’elecció d’un tipus alfabet i s’ha convingut també enla correspondència entre fonemes i signes gràfics.
Ens recorda l’autora que l’evolució oral de les llengües, però, crea mutacions en aquesta primera convenció, alhora que augmenta les diferències finsi tot entre llengües germanes que provenen del mateix alfabet. I és que l’aparició de noves unitats fonològiques o de canvis en els trets distintius dins una unitat han constituït els processos defonologització i refonologització que evidencien les diferències entre llengües o fins i tot confonen als parlants amb la inclusió de grafemes no llatins, diacrítics o dígrafs.
Aquestes mesures, tot ique tracten en primera instància de facilitar la tasca de llegir i escriure als propis parlants, són alhora motiu de discrepàncies segons les reformes ortogràfiques siguin adequades o no a la nova...