Literatura Catalana

ristiBONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798-1862)
LA PÀTRIA
TROBES
* Bonaventura Carles Aribau és un home de formació il·lustrada que contribuí a la introducció dels grans autors romàntics.
* Composà “La Pàtria” per a l'empresari i financer català Gaspar Remisa el 1832 a Madrid.
* Motivació: felicitar al patró en el seu sant. Tots dos eren catalans i es trobaven lluny de la terra evocaciódel país des de la distància. És un poema romàntic (un dels primers) molt ben construït retòrica i lingüísticament. Es convertí en un dels símbols de la Renaixença.
* 1a Estrofa la terra catalana és descrita geogràficament. Paisatge de la més alta verticalitat (turons, serres, Montseny...) fins a l'horitzontalitat del mar. El poeta se n'acomiada, amb represa anafòrica (Adéu siau... Adéu sia),biparteix l'estrofa. És una fórmula característica de les cançons populars de comiat en voga a Catalunya els segles XVIII i XIX. El comiat presenta un altre gran tema romàntic: l'enyorança. Subjectivitat del territori esdevé pàtria. Hi apareix “la tomba del Jueu”, la montanya de Montjuïc, metonímia de Barcelona, lloc de naixement de l'artista. “La mallorquina nau”: l'illa de Mallorca (al·literaciódel so nasal bilabial en tot el vers).
* 2a Estrofa la pàtria és familiar i coneguda (mencions als pares) enfront l'exili actual imatge de l'arbre desarrelat i trasplantat (altre motiu romàntic). El desarrelament provoca la recerca, plena de neguit i d'inquietud. Per això el poeta vola amb la imaginació cap a la seva pàtria enyorada, però la pàtria és un “no lloc”. La llengua possibilita quela pàtria estigui arreu (vers 23).
* En les estrofes següents s'elogia la llengua des de la seva dimensió històrica i de llengua materna (estrofa IV), elogi romàntic. La darrera estrofa és un apòstrofe de la llengua (Ix) perquè aquesta, dignificada, fa d'homenatge del patró (origen de la composició). Ix s'utilitza per interpel·lar vivament i amb vehemència una persona. També biparteixl'estrofa.
* El poema pertany al gènera de l'oda. Sis estrofes de 8 alexandrins amb rimes ABBAACCA (tres rimes) i la rima A enllaça les dues quartetes, separades a l'original, reduïdes a una octava.
ANSELM TURMEDA (...1375-1423)
ELOGI DELS DINERS
Hi ha rimes fàcils i consells morals. Explica la influència dels diners en la nostra vida. Com pot ser que els diners facin canviar d’opinió a lespersones... En aquest poema es remarca el poder absolut dels diners en tot moment. La capacitat del diners per aconseguir qualsevol proposta i per transformar a tot aquell que els posseeixi, superant tots els obstacles possibles. L'autor utilitza la ironia en tot el poema. Al llarg de tots els versos, ens va proporcionant informació de la seva finalitat, l'objectiu del que ell verdaderament volexpressar. Si més no intenta expressar totalment el contrari del que ell exposa, és a dir que els diners no haurien de tindre tal poder sobre el món.
TEMA: Com influeixen els diners en la nostre vida. Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl.labes i 4 síl.labes. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, és de rima lliure, a-a-a-b. És un poema d'art menor.
Antítesis:gairebé tot el poema és una contradicció, però és més destacat a a segona estrofa.
Enumeracions: estrofa 1,3, 6.
Hipèrbatons: Primer vers, estrofa 5 primer vers, sisena estrofa.
Anàfores: Totes les estrofes, tret de la darrera, ténen una anàfora, per ressaltar el Polisíndetons: tercera estrofa. tema del poema.
Personificació: versos 1,2,3,5,6,7, 9, 10. Polisíndeton: a la tercera estrofa.Hipèrboles: Al vers 19, 21, últims versos Estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells, seguits d'un tetrasíl·lab de rima independent.
LOS DOS CAMPANARS JACINT VERDAGUER
Resum de l’obra:
Ens mostra la situació en ruïnes del monosterir de Sant Miquel de Cuixà i del monestir de Sant Martí de Canigó. Ens explica els canvis que han patit tot fent els dos monestirs mantinguin un diàleg; en aquest...