Literatura medieval

Tema 1. Introducció a la cultura catalana medieval.
La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular (relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble) en llengua catalana. Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle XII s’havia escrit exclusivament en llatí i era de temàticareligiosa.
En el segle XII neix la primera poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en occità. Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de l’antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que en el segle XIII arribarà als territoris de la Corona d’Aragó i del nord d’Itàlia. Els trobadors catalans copiaran no només la forma i la temàtica d’aquesta poesia, sinó tambéla llengua. Per tant, la poesia lírica culta que s’escriu a Catalunya des del segle XIII al segle XV serà creada en llengua occitana. Ausiàs March serà el primer poeta que farà lírica culta en català, ja en el segle XV (És molt difícil establir un tall entre occità i valencià. Fins als segle XIX els lingüístes consideraren el català i l’occità la mateixa llengua.). Pel que fa a la prosa, seràescrita en llatí o en català. Els autors de lírica culta escrita en llatí rebran el nom de POETES. Aquells qui escrivien lírica culta en occità s’anomenaven TROBADORS.
La poesia lírica culta escrita en llengua romànica (l’occità) és, en la majoria dels casos, d’autor conegut.
-Context històric: la fragmentació de l’imperi romà comportà la divisió d’Europa en 3 zones: l’imperi bizantí, els regneseuropeus i els dominis musulmans.
A Catalunya, els francs creen: la Marca Hispànica: zona fronterera destinada a protegir el regne franc de les incursions dels àrabs. Estava dividida en comtats.
870: Guifré el Pelós és designat comte de diferents comtats que repartí entre els fills. Se’l considera el fundador del Casal de Barcelona.
987: Borrell II no va renovar el jurament de fidelitat amb elrei franc.
1137: s’uneix Catalunya i Aragó amb el casament de Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, i Petronella, filla del rei d’Aragó.
La poesia trobadoresca va néixer al segle XII al sud de la Gàl·lia (zona coneguda com a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual Estat francès. La llengua pròpia d’aquest territori és l’occità, també conegut com provençal ollengua d’oc.



En el segle XII, Occitània no formava una única entitat política, sinó que estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc).
Al sud d’aquest territori estava el regne de Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França.
Alguns dels nobles feudals occitans eren més poderosos que el mateix rei de França.La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar no només el model poètic, sinó també la llengua.
Les raons per les quals les primeres manifestacions de lírica culta als territoris de la Corona Catalanoaragonesa foren en llengua occitana i no en català són diverses:
La proximitatgeogràfica va afavorir les relacions polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans.

Les relacions polítiques entre Catalunya i Occitània havien estat sempre molt estretes i es van consolidar amb el casament del comte Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença l'any 1112.
La similitud entre les llengües catalana i occitana va afavorir que aquesta última pogués serusada pels trobadors catalans i entesa a la Corona d'Aragó.
Els senyors feudals occitans eren, en la seva majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó.




Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans.
Catalunya, durant dos segles, va mantenir estretes relacions amb Occitània.





A principis del segle XIII, el rei de...