Literatura universal

1. Les literatures en l'Antiguitat

1.1. Els poemes homèrics: argument i
característiques.
1.2. El teatre grec: la tragèdia.
1.3. Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi.
1.4. La Bíblia: llibres i repercussió literària.

Lectura: Sòfocles, Èdip rei. La Magrana.

2. Formació literària de
consciència europea (cap
Renaixement)

la
al

2.1. L'èpica medieval.
2.2. La poesiadels trobadors.
2.3. El món medieval en un llibre: Divina
comèdia.
2.4. El Decameró i altres col·leccions de relats.

Lectura: Dante, Infern (cants I-VIII). Ed. Labutxaca. Traducció de Joan
Francesc Mira.

3. L'entrada en l'Edat Moderna
(segles XVI i XVII)

3.1. La lírica petrarquista en el Renaixement i el
Barroc.
3.2. Teatre clàssic francés.
3.3. El teatre isabelí: Shakespeare.3.4. Cervantes i els orígens de la novel·la
moderna.

Lectura: Shakespeare, Hamlet. Ed. Quaderns Crema.

4. Il·lustració, revolució
romàntica, contestació realista
4.1. Il·lustració i Neoclassicisme.
4.2. Romanticisme europeu.
4.3. L'eixida del Romanticisme: la novel·la
realista i naturalista.

Lectura: Flaubert, Madame Bovary. Ed. Labutxaca. Traducció de
Lluís Maria Todó.

5.Crisi finisecular i segle XX: poesia i
teatre

5.1. Simbolisme i modernitat poètica: autors més
rellevants.
5.2. L'esperit de l'avantguarda: el Surrealisme.
5.3. Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i
de l'absurd.

Lectura: Baudelaire, Les flors del mal (“Spleen i ideal”). Ed.
Labutxaca. Traducció de Jordi Llovet.

6. La novel·la al segle XX

6.1. La renovació narrativa deprincipis del segle
XX: Kafka, Proust, Joyce, Thomas Mann.
6.2. La novel·la nord-americana: la “Generació
perduda”.
6.3. La narrativa hispanoamericana: el realisme
màgic.

Lectura: Kafka, La metamorfosi. Ed. Proa. Traducció de Jordi Llovet.

1.1. Els poemes homèrics: argument i característiques
Introducció: els mites i la literatura grega

Els temes de l’antiga literatura imaginativagrega estan presos, quasi exclusivament,
del tresor de llegendes i de tradicions
mitològiques que des de temps immemorial
conservava el poble heŀlè. La llegenda i el
mite, per tant, constitueixen la font constant
de la literatura grega. Per als grecs, el món
de la mitologia contituïa una mena de
prehistòria del seu país; aquells fets havien
tingut lloc en un passat remot que un
accidentgeogràfic, un monument, un culte tradicional o un
llinatge unien amb el temps present. Alguns d’aquests mites
tenien com a tema guerres llargues i terribles, com ara la del setge
de Troia. D’altres relataven la història patètica i truculenta d’un
llinatge, com ara la de Tebes, amb la biografia dramàtica d’Èdip i
la fi dels seus fills Etòcles i Polinices i de la seua filla Antígona. Lesaventures de Teseu i d’Hèracles (Hèrcules), les navegacions de
Jasó i els seus amors amb Medea, i moltes altres invencions
donaven als mites grecs una diversitat extraordinària. Al llarg
d’uns vint-i-cinc segles tant la literatura com les arts plàstiques
dels països europeus s’han inspirat en aquests mites i llegendes.
La mitologia grega comprén un gran nombre de relats molt
diversos. D'origenpopular i anònim, en un principi els mites es van
transmetre sobretot per via oral. En alguns, els seus protagonistes
són déus; en d’altres intervenen també humans, ben sovint dotats
de qualitats, sobretot físiques, superiors a les dels seus semblants;
tampoc no és estrany que hi apareguen éssers fabulosos i
monstres. Normalment, les històries se situen en èpoques anteriors
als temps històrics iels fets narrats no han succeït mai. Si en algun
cas es pot observar un rerefons històric, la realitat no ha estat com
se’ns conta, sinó que personatges i situacions apareixen engrandits
i allunyats de l'experiència de l'home comú.

Com sol ocórrer en totes les mitologies, també la
mitologia grega reflecteix una concepció del món.
El mite, i això és l'important, era la forma a través
de...