Llatí (víes de comunicació i educació)

El proveiment d’aigua i les vies de comunicació

Els romans van construir grans obres públiques com: carretreres, aquaductes, pons... i van ser innovadors alhora de construir camins per tal de transportar un bé tan preuat com era l’aigua.


El proveiment d’aigua

Els romans va contruir un sistema de calvegueram, per distrubuir l’aigua a les cuitats, ja que era una bé importatíssimi molt necessari.

Els romans contruien les cuitats a prop del riu i pous per recollir l’aigua de la pluja. Però quan una cuitat no tenia prou recursos a prop, van haver d’aportar una gran innovació: els aqueductes.


La construcció d’aquests havia de tenir una certa inclinació i havia de preveure superar els obstacles del terrreny.
La canal per on passava l’aigua (specus) estava cobertaper una volta de mig punt o bé per unes lloses planes, era de pedra amb les parets impermeables i feia dos metres d’alçada per un d’amplada.

Aqüeducte de Segòvia

Quan hi havia alguna muntanya, es feien túnels i quan s’havia de travessar una vall, es feia per damunt de ponts i murs. Les arcades, que son una de les més grans innovacions i tret característic, permetia que l’aigua entrés a laciutat per un lloc enlairat.

Des del castellum aquae (torre d’aigua) es distribuïa mitjançant tres
canonades de plom o terrissa: es subministrava aigua a les fonts i a les termes públiques, i a les cases privades. Només podien disposar d’aigua corrent les cases de les famílies més benestants.
Els romans van instal·lar filtres i dipòsits per tal d’assegurar la puresa de l’aigua.
Aquestaquantitat d’aigua que consumia la ciutat romana s’eliminava Castellum Aquae de Pompeia
gràcies una xarxa de clavegueram. Les clavegueres (cloacae) eren uns túnels subterranis de grans dimensions. Aquestes recollien l’aigua de la pluja, els residus de les cases i termes, i anaven a un riu o al mar.
















Cloacae romà


Les vies de comunicació

Els romansvan ser els primers en fer una planificació detallada de la xarxa de carreteres que necessitaven per tal que l’exèrcit es pogués moure ràpidament des de qualsevol punt del territori romà. A més, aquestes també facilitaven la comunicació entre les diverses poblacions, fet que va provocar una millora del comerç, les relacions entre la població civil i la gestió administrativa.
Els romansdistingien entre diferents tipus de carreteres:
Via (strata): camí ample en el qual podien encreuar-se dos vehicles.
Actus: camí que permetia el pas d’un sol vehicle o animal de càrrega.
Iter: camí per vianants, cavalls o lliteres.

Per a la construcció de la via (camí més important) seguien aquesta tècnica:
Primer traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que recobrien amb dues fileresde pedres per delimitar la seva amplada.
Excavaven un canal més profund entre les dues fileres de pedres i el recobrien amb pedres mitjanes sense res que les unís (statumen)
Hi posaven sorra o grava barrejada amb morter (rudus)
Finalment ho recobrien amb pedres esmicolades i premsades (nucleus) i en les vies més importants amb lloses de pedra ben encaixades (stratum)

El paviment quedava unamica elevat en el centre per evitar inundacions. Gràcies a la fermesa de totes aquestes capes de diversos materials, les vies romanes han perdurat fins als nostres dies.

A les vies principals trobem unes columnes de pedra anomenades mil·liaris (milliarium). Es col·locaven cada mil passos i s’hi indicava la distància recorreguda o fins al punt d’arribada. Al fòrum de Roma trobem el mil·liarismés famós (milliarum aureum), des d’on se suposava que partien totes les vies romanes.
Al llarg d’aquestes vies es trobaven els mansiones (hostals actuals).

Quan els enginyers es disposaven a construir una via, traçaven el recorregut en línia recta, però sovint hi havia obstacles, com ara un riu. Per tant, s’havia de construir un pont (pons).

La xarxa viaria romana va arribar a abarcar uns...