Llengües no-indoeuropees i indoeuropees.

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2985 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 29 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Llengües no-indoeuropees i indoeuropees.
Pàgina web més important sobre materials lingüístics indoeuropees TITUS.
Dossier número 1 pàgina 1.
* Ur vol dir antic o primitiu.
* Uranatol llengua antiga de la Península d’Anatòlia.
* Uriran dins del irànic la llengua més important és el persa. Té molts dialectes i llengües menors.
* Armeni no té relació directa amb cap famílialingüística. És troba a partir del s. V d.C.
* Albanès També forma una família diferent, sense cap relació directa amb un altre.
* Bàltic i eslàvic trobem el lituà I el letó. L’antic prussià va desaparèixer desprès de ser ocupats. En les llengües eslaves occidentals trobem el xec, l’eslovac, búlgar, croat, bielorús, ucrainià i es podria incloure el macedoni.
* El germànic oriental hadesaparegut actualment, l’última llengua va ser la de Krimea.
- Bíblia d’Ulfides: text que queda traduït del grec al gòtic.
* Al nord trobem el germànic escandinau islandès, noruec,...
* El germànic occidental Illes Britàniques i Països Baixos.
* Celta de la llengua celta que en conservem els documents més antics és l’antic irlandès. Hi ha dos tipus de llengües celtes:
* Celtainsular antic escocès, gal·lès, còrnic, bretó,...
* Celta continental gal, celtibèric, rètic,...
La llengua celta va ser la llengua més estesa pel continent europeu, però a la vegada, el que més va patir, ja que, va desaparèixer.
* Itàlic la llengua més important és el llatí. Les llengües itàliques donaran lloc a les llengües romàniques.
* Llengües fragmentaries és l’últimrequadre.
Al segle XVIII es va començar a postular la idea d’una llengua comuna d’on provindrien totes les altres llengües, per arribar a un origen comú de totes elles. És molt complex entendre com això podria traduir-se a fets contrastables.
* MONUMENTA LINGUARUM HISPANICARUM llibre, obra magna per desxifrar les llengües.
- Llengües preromàniques a la Península Ibèrica s’han identificat durantel darrer segle. Al s. II a. C. la Península Ibèrica era un província romana. És molt estrany, però no tenim informació de les llengües, només tenim un passatge d’ Estragó. Aquests passatge ha estat oblidat durant molt temps.

Dossier número 1 pàgina 2.
* Tordetans i turduls alguns afirmen que son el mateix poble i uns altres que son diferents.
* Els ibers tenen diferents escripturesi diferents llengües.
Wilhelm Von Humboldt:
No es permetia dir zones zones geogràfiques. A més a més diu que a la Península Iberica hi ha celtes als quals anomena Keltai o Berones. A partir d'aquest passatge es diu que hi havia una unitat lingüística: el ibèric. També va popularitzar el basc fora de les nostres fronteres. Va fer famosa la idea de la unitat lingüística a Espanya. Shulton vaafirmar aquest dogme en els seus estudis.

Hübner:

Es el primer que va recollir els signes epigràfics de les diferents zones i va veure que hi havia textos que tenien elements celtes, però que tots van parlar una llengua comuna iber.

Gómez Moreno:

Es el responsable del desxiframent del iber, als anys '20. Parla de per lo menys 2 branques:
- Ibèric.
- una propera al celta: celtibèric ---no-indoeuropea.

Fonts epigràfiques:

Les fonts epigràfiques més importants son les inscripcions autòctones en monedes, ceràmiques, tauletes de bronze, esteles de pedra, làmines de plom,...
Es troben sobretot a l'Est de la Península Iberica fins a França. També es troben al centre d'Extremadura, Portugal i moltes a la zona de l'Argarve (sud lusitana) zona número 8, pàgina 3 del dossier número1. Per últim també les trobem molt escampades a la zona sud.

Pàgina 3, dossier número 1:

No-indoeuropees Llengües indoeuropees

_________________
-------------------------- Monedes amb inscripcions ibèriques (no-indoeuropees i
indoeuropees).

Datació:

No hi ha cap...
tracking img