Llibertat d

Llibertat d'expressió i dret de la informació
Hi ha 2 dossiers complementaris:
• Jurisprudència
• Legislació
El programa és una bona base per a seguir l'assignatura, així com la bibliografia citada tot i que els apunts + treball a classe son suficients. A més destaca la següent bibliografia:
• Lluís de Carreras. Régimen jurídico de la información. Periodistas y medios de comunicación. ArielDerecho. Barcelona. 1996.
• Javier Cremades. Los límites de la libertad de expresión en el ordenamiento jurídico español. La Ley-Actualidad. Madrid. 1995.
• Ana Azurmendi. Derecho de la información. Guía jurídica para profesionales de la comunicación. EUNSA. Navarra. 1997
Recursos on-line:
Constitució espanyola (castellà):
http://alcazaba.unex.es/constitucion/
Estatut d'autonomia deCatalunya:
http://www.gencat.es/estatut/
Declaració universal dels drets humans (català):
http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm
Codi Penal espanyol LO 10/1995 (castellà):
http://noticias.juridicas.com/lec/Penal/lo10-1995.html
Còdi deontològic del Col.legi de Periodistes de Catalunya.
http://www.intercom.es/gpd/codi.htm
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
La CE te valor normatiu. Això vol dir que obliga apersones i institucions encara que no es conegui. Un tribunal específic (Tribunal Constitucional - TC) interpreta i vetlla per la Constitució. Defineix els valors essencials de l'ordenament jurídic:
Constitució. Art. 1
“Espanya es constitueix com a estat social democràtic i de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i elpluralisme polític.” Aquests valors són comuns a tot Europa occidental i la premsa ajuda a garantir aquests valors.
Estat “de dret” es aquell regit per l'ordenament jurídic
Estat “democràtic” és aquell que respecta la voluntat popular. Els legisladors es trien per un procés electiu.
Estat “social” es aquell que dona una sèrie de prestacions als ciutadans.
DRETS FONAMENTALS
La CE enumera els dretsfonamentals entre els art.14 i 29 (+ el art. 30.2 sobre objecció de consciència). Entre ells apareixen la llibertat d'expressió i el dret a la informació. Els DF son els més protegits i tenen especials garanties.
Els DF es classifiquen en 3 grups:
a Protecció de la llibertat de l'individu. Drets a
• 14, la igualtat
• 15, a la vida i a la integritat física i moral
• 16, llibertat ideològica(laicisme de l'estat)
• 17, llibertat i seguredat, 72 hores de detenció, informació i “hàbeas corpus”
• 18, honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge
• 19, lliure circulació
• 20, expressió i informació
• 30.2, objecció de consciència militar
b Drets fonamentals de participació
• 21, reunió
• 22, associació
• 23, participació política, accés
c Drets fonamentals prestacionals
•24, tutela judicial
• 25, no retroactivitat de les lleis i règim de presó
• 26, prohibició de tribunals d'honor
• 27, educació
• 28, sindicació (participació?)
• 29, de petició (d'una llei)
Garanties normatives
• Els DF tenen una “aplicació directa”: hi hagi o no una llei de desenvolupament (ex. objecció de consciència al 97, secret professional sense llei, clàusula de consciència, etc.).• Els DF tenen “reserva de llei orgànica”: s'han de regular per llei orgànica i no per decret ni norma de govern (veure escala de valors de l'ordenament jurídic). Altres drets tenen reserva de llei (normal).
• Quan una llei reguli els DF haurà de respectar el contingut essencial del dret que regula. El contingut essencial d'un dret son les característiques que el defineixen i sense les qualsperd el sentit.
Garanties jurisdiccionals
• Qualsevol persona pot demanar la tutela dels tribunals per defensar el seu dret.. La defensa de qualsevol dret correspon als tribunals ordinaris competents.
• El recurs d'empara constitucional és un recurs específic presentat al Tribunal Constitucional per defensar només els drets fonamentals del 14 als 20 + l'objecció de consciència.
Garanties...