Locke

Les idees tant de Montesquieu com de Locke presenten una sèrie de diferències entre sí que deixen palès que ens trobem davant de dos models diferents de concepció de la separació dels poders que hande comformar un Estat.

Per una banda Locke fa una separació en tres poders: el legislatiu, l’executiu i el federatiu. El primer encarregat de redactar/dictar les lleis. Aquestes lleis protegiranl’interès general i seran obeïdes per tota la comunitat o societat incloses les mans on recau la tasca de dictar les lleis. En definitiva, defineix el poder legislatiu com el “que posee el derecho dedeterminar cómo debe utilizarse la fuerza de la sociedad política y de los integrantes de la misma”, és a dir, el poder de dictar normes determinant el com gestionar les conductes dels integrants d’unasocietat política. Per altra banda l’autor anglès fa la distinció del poder executiu encarregat d’executar les normes d’una comunitat dins aquesta, és a dir, essent els destinataris de les normes elsmembres d’aquesta societat. Per últim Locke tracta el poder federatiu que s’ocupa de resoldre els problemes dels afers exteriors d’una societat, és a dir, que aquest poder s’encarrega del tracte ambsocietats polítiques alienes (tractats, pactes, aliances…).

Pel que fa a Montesquieu, estableix un separació de poders que divergeix de la de Locke. Separa els poders tambe en tres però aquests són:el legislatiu, l’executiu i el judicial. Al parlar del poder legislatiu Monstesquieu fa referència a dos cossos o cambres composades una per representants del poble i l’altra composada per nobles ipersones distingides per raó de naixement: “De este modo, el poder legislativo se confiará al cuerpo de nobles y al cuerpo que se escoja para representar al pueblo; cada uno de ellos se reunirá enasambleas y deliberará con independencia del otro, y ambos tendrán miras e intereses separados.”. Aquestes dues cambres, a més, tindran el deure/facultat d’impedir, és a dir, de vetar les decisions de...