Lolo

L’heroi: Tirant lo Blanc

Londres estava assetjada per l’exèrcit moro. No sé exactament quin exèrcit moro, ni com s’ho va fer per arribar a Londres, ni què havia fet amb França mentre pujava cap alnord. El cas és que Tirant lo Blanc (la novel·la) comença amb Londres envoltada per l’exèrcit del rei moro de Gran Canària. El rei anglès, esporuguit, es refugia a Varoic (em sembla que és Warwick).Tirant lo Blanc (el cavaller) apareix un cop el rei d’Anglaterra ja ha guanyat la guerra, després d’una visió, uns quants actes de pietat i l’ajuda d’un ermità. Reconec que Tirant, de fet, era un«gentilhome bretó», no pas català. Però ningú no pot negar que el català és el primer idioma que va parlar, i que, si ens l’haguéssim trobat per Londres, ens hauríem saludat com a compatriotes.
Triant vavenir a Londres com a convidat, amb motiu de les bodes entre el rei i la filla del rei de França. Tot fent camí cap a Londres, es trobà l’ermità Guillem de Varoic, que l’alliçonà sobre l’ordre decavalleria. A Londres, Tirant va ser fet cavaller, però la seva experiència no quedà precisament limitada a una cerimòia.
Tirant va aprofitar bé el viatge a la capital anglesa. Primer, va assistir a unafesta que va durar tot un any. Si, per cert, voleu fer un tastet d’aquest llarguíssim sopar, a Londres encara s’hi celebren banquets medievals. A jutjar per les fotos, ho tenen tot: la taula llarga,els porcs amb pomes a la boca, els bufons… Només cal que cerqueu al Google: «medieval banquet London». M’imagino, però, que duren menys d’un any.
Però Tirant no va menjar només, esclar. A Londres, hiva trencar cors i armadures, i hi va lliurar alguns dels seus combats més famosos. Malauradament, Joanot Martorell (l’autor) no és gaire precís quan esmenta els llocs i no us puc indicar gairesracons on Tirant hagi posat els peus.
Potser va veure el Palau de Winchester, l’antiga residència dels bisbes de Winchester. Ara només en queden una paret i una rosassa que es troben en un racó...