Los campos nazis

Els camps nazis:
- Definició:
Els camps de concentració nazis són els camps de concentració que s'utilitzaren inicialment com a element dissuasiu a l'Alemanya nazi davant la possible oposició comunista i com a presons dels quadres dirigents de les forces subversives. La seva transformació en un univers de concentració del terror, la tortura i la mort per a milions de persones tingué lloc enel curs de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945).
La doctrina totalitarista del nazisme no pot acceptar l'existència de cap manifestació d'independència en relació a la ideologia oficial del règim. Aquesta determinació ideològica es materialitza en aquestes instal·lacions.
Entre 1933 i 1939 es desenvolupa el sistema de concentració nazi, on es confinen els opositors, reals o suposats, al règim(comunistes, socialistes, demòcrates...). Són detinguts en virtut dels poders que Hitler atorga a la policia després de incendi del Reichstag, segons el sistema de la detenció preventiva de seguretat, que permet el internament arbitrari, sense possibilitat d'apel·lació. Al inici de la guerra, el 1939 en els camps de concentració nazis hi havia unes 8.000 persones.
- Història:
oEvolució dels camps:
▪ Creació dels camps:
L’objectiu de Hitler era acabar amb la raça jueva, segons ell una raça inferior que no mereixia cap respecte, havien de ser aniquilats sense compassió. Primer van ser separats dins les ciutats, en barris on només vivien jueus, per tenir-los localitzats, i si volien sortir d’aquests només ho podien fer uns quants privilegiats i amb permisosper poder sortir. Per si no fos suficient separar-los en un barri concret dins les ciutats, eren marcats amb l’estrella de David, un braçalet que tots ells portaven per tal de tenir-los localitzats a tot arreu. En definitiva, estaven tancats en guetos.
A partir d’aquí, un cop ja localitzats, es comença amb l’extermini d’aquests... Es feia “manualment”, d’un en un, a punta de pistola. La xifra demorts va ser d’uns 34000 en un parell de dies. No van tardar gaire per adonar-se que d’aquesta manera l’extermini era molt laboriós, lent, i que el fet que hi hagués d’haver un grup de militars alemanys que ho fessin, encara que fossin de les SS, podia afectar al seu equilibri mental. Es van començar a estudiar altres maneres d’exterminar als jueus sense que hi hagués d’haver una mà, un dit, quehagués de prémer el gallet d’una pistola, d’un fusell o d’una metralladora. Per aconseguir aquest extermini més ràpid dels jueus a través de processos no “manuals”, es van començar a fer provatures per tal d’anar aniquilant en grup, on les més destacables van ser dues: les càmeres de gas amb Zyclon B, una espècie d’àcid cianhídric, que es van portar a terme el setembre de 1941 de forma encararudimentària; i un sistema que consistia en concentrar-los en una caixa tancada a dalt d’un camió, i posar en marxa aquest amb el tub d’escapament connectat a la caixa per tal d’asfixiar-los, que abans era utilitzat per liquidar malalts mentals que ocupaven llits als hospitals, fins i tot, abans de la guerra. Aquest segon mecanisme es va aplicar episòdicament, no de manera sistemàtica com la càmera degas.
El inici per començar a organitzar l’extermini de la població jueva d’una manera més ràpida va tenir lloc el 20 de gener de 1942, amb el que es coneix com la “Conferència de Wansee”. Va ser una reunió important, però no de jerarques de primera fila, sinó, per dir-ho en terminologia catalana, de sotssecretaris; és a dir, dels caps de la burocràcia de tots els diversos ministeris del Reich.L’objectiu de la reunió era coordinar tots els ministeris, totes les branques de l’administració del Reich, per tal de portar a terme l’ordre de Hitler que era l’extermini físic total dels jueus d’Europa. A partir d’aquell moment, les ordres eren procedir a la liquidació exhaustiva de tots els jueus europeus que estesin a l’abast dels nazis. Es tractava, doncs de capturar al màxim nombre possible...