Madame bovary
Páginas: 3 (737 palabras)
Publicado: 5 de abril de 2011
El Bovarisme
El Bovarisme consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és. Aquest terme psicològic el va introduïr Jules de Gaultier.El terme prové de la novel·la Madame Bovary.
En termes més “generals”, el Bovarisme fa referència a l’estat d’insatisfacció crònica d’una persona produït pel contrast entre les seves il·lusions iaspiracions (que generalment són desproporcionades anvers les seves pròpies possibilitats) amb la realitat.
El Bovarisme en el personatge d'Emma Bovary
El Bovarisme es pot trobar clarament enel personatge d’Emma Bovary. Emma és un personatge que ha llegit moltes novel·les romàntiques i que se li ha ficat al cap que l’home de la seva vida ha de ser i actuar com aquells de les novel·lesromàntiques (ha de ser valent, romàntic, ha d’estar disposat a donar la vida per ella, etc). Per això quan coneix a Charles Bovary se n'enamora, ja que Charles és diferent dels (pocs) homes que ha coneguti és metge, cosa que pot recordar-li a un d’aquells herois de les seves novel·les.
Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa elspreparatius per al casament, on demana al seu pare que “el casori fos celebrat a mitjanit a la lluor de les torxes”, tot i que al final el seu pare es nega.
Els primers dies després del casament,Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, però després, i aquí ve l’anomenat “Bovarisme”, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d’aquellsllibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pel fet que Charles no s’adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa a Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que és ella l’únicaculpable, car pretén que altres solucionin la seva vida quan és ella la que l’ha de solucionar. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa de tot allò dolent que li...
El Bovarisme consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és. Aquest terme psicològic el va introduïr Jules de Gaultier.El terme prové de la novel·la Madame Bovary.
En termes més “generals”, el Bovarisme fa referència a l’estat d’insatisfacció crònica d’una persona produït pel contrast entre les seves il·lusions iaspiracions (que generalment són desproporcionades anvers les seves pròpies possibilitats) amb la realitat.
El Bovarisme en el personatge d'Emma Bovary
El Bovarisme es pot trobar clarament enel personatge d’Emma Bovary. Emma és un personatge que ha llegit moltes novel·les romàntiques i que se li ha ficat al cap que l’home de la seva vida ha de ser i actuar com aquells de les novel·lesromàntiques (ha de ser valent, romàntic, ha d’estar disposat a donar la vida per ella, etc). Per això quan coneix a Charles Bovary se n'enamora, ja que Charles és diferent dels (pocs) homes que ha coneguti és metge, cosa que pot recordar-li a un d’aquells herois de les seves novel·les.
Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra es pot trobar quan fa elspreparatius per al casament, on demana al seu pare que “el casori fos celebrat a mitjanit a la lluor de les torxes”, tot i que al final el seu pare es nega.
Els primers dies després del casament,Emma i Charles eren, ambdós, relativament feliços, però després, i aquí ve l’anomenat “Bovarisme”, Emma se sent decebuda perquè veu que Charles no és, ni de lluny, un home romàntic com els d’aquellsllibres. Aquest sentiment de decepció es veu agreujat pel fet que Charles no s’adona del que li passa a ella. Emma, després, culpa a Charles de la seva desil·lusió i decepció, malgrat que és ella l’únicaculpable, car pretén que altres solucionin la seva vida quan és ella la que l’ha de solucionar. Aquesta situació es va repetint cada cop més, fins al punt que Emma culpa de tot allò dolent que li...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.