maestro

LA RESTAURACIÓ

(1874-1898)

1/ LA RESTAURACIÓ: ELS FETS POLÍTICS
El 3 de gener de 1874, el general Pavía, va entrar amb les
tropes al Congrés, el va dissoldre i lliurà el poder al general
Serrano. Aquest va governar dictatorialment durant dotze mesos,
temps que va trigar a produir-se la restauració monàrquica amb el
cop d'Estat del general Martínez Campos el 29 de desembre de
1874 enfavor d'Alfons XII (fill d'Isabel II) proclamat rei d'ESP. Es
formà un govern provisional presidit per Antonio Cánovas del
Castillo, que dies abans havia redactat en nom del rei el manifest
Sandhurst, on es feia palesa la voluntat i intencions del nou període
monàrquic.
Els règims liberals europeus van trobar-se en la dècada dels anys
setanta del segle XIX davant del repte d’integrar en elseu si a les
masses emergents. El liberalisme oligàrquic, els règims de les elits i
els notables, ja no era capaç de donar resposta i solucionar els
nous problemes polítics i culturals que s’estaven plantejant. Així,
cada Estat va optar per una via per a solucionar la qüestió: per una
banda alguns estats van optar per la democratització política
progressiva i altres van optar per l'opciódefensiva dels
conservadors, aquesta darrera opció va ser l'elegida en la
restauració canovista. Posava l’èmfasi en la difusió d’un
nacionalisme estatalista de caràcter essencialista historicista i
nostàlgic que obviava el tractament de qüestions com la
democratització del sistema polític i s’oposava a fomentar la
participació de la ciutadania.
L'objectiu era buscar la vertebració d’un nousistema polític que
superés alguns dels problemes endèmics del liberalisme precedent:
el caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat
isabelí, l’intervencionisme dels militars en la política i la proliferació
de revoltes i enfrontaments civils.
Per aconseguir el seu objectiu, Cánovas va imposar-se dos grans
objectius: elaborar una constitució que vertebrés un sistema políticbasat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de
Cuba i el conflicte carlí. Així, Cánovas buscava integrar a l’oposició
dins del sistema de govern com a element de teòrica vigilància i
denúncia dels errors del govern.
Exercici:
1/ pàg. 86, lectura font 2 Manifest de Sandhurst, activitat 3.1

1.1/ La fi de la guerra carlina i la pacificació exterior
El rei Alfons XII, enuna de les seves primeres accions com a
monarca fou oferir una amnistia general a tothom i convidar-los a
oblidar el passat i adherir-se a la monarquia constitucional. Això fou
seguit per un dels antics dirigents carlins, Ramon Cabrera. Tot i
això la guerra no acabà fins la retirada a França de Carles VII,
després de ser derrotat. També a CAT, les tropes lleials a Alfons XII
dirigides perMartínez Campos acabaran amb els darrers nuclis de
resistència carlina.
A Carles VII no se'l permetrà tornar a territori espanyol i l'ideari
carlí entrarà en crisi fins tornar-se a readaptar als nous temps i
convertir-se més aviat en una nova alternativa política, que malgrat
continuar amb algunes idees conservadores, sobretot respecte a la
defensa a ultrança de la religió catòlica, començaràa acceptar el
liberalisme polític, des de una vessant més autonomista i defensora
dels furs.
Pel que fa a la guerra de Cuba començada l'any 1868, no serà fins
al 1878, quan Martínez Campos aconseguirà arribar a l'acord de
pau de Zanjón, en què es concedien als cubans els mateixos drets
que als espanyols. Serà una pau momentània, les pretensions
secessionistes dels cubans continuaran vigentsdurant tota la
Restauració, fins a la seva independència al 1898.
1.2/ La Constitució de 1876
La primera mesura de Cánovas va ser convocar eleccions
constituents. La nova Constitució de 1876 es va mantenir en vigor
fins el 1931, és un bon exemple de liberalisme doctrinari,
caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre el
rei i el parlament. Era una Constitució de...