Mancomunitat Catalunya
Páginas: 10 (2369 palabras)
Publicado: 1 de mayo de 2014
1.Origen de la Mancomunitat de Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupava les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Aquesta es va formar el 6 d'abril del 1914, el procés per a la seva creació va començar el 1911.
La Mancomunitat, presidida primer per Enric Prat de la Riba i posteriorment per Josep Puig i Cadafalch, estavarepresentada per una Assemblea General de 96 diputats de les quatre diputacions provincials. El Consell Permanent es va constituir amb 8 conselleries: Camins i Ports; Cultura i Instrucció; Agricultura i Serveis Forestals; Beneficència i Sanitat; Obres Hidràuliques i Ferrocarrils; Telèfons; Política Social i Hisenda.
2.Característiques.
Tot i que havia de tenir funcions administratives, lesseves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, però va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
La institució estava integrada per una assemblea que aplegava els 96 diputats provincials, 36 per Barcelona i20 per les tres restants i que es renovava a l'hora que aquestes per meitats, cada dos anys, per sufragi universal masculí, a raó de 4 diputats per partit judicial i pel Consell, format per 8 consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
Van elegir sis Assemblees Generals: l'abril de 1914,març de 1915, març de 1917, juliol de 1919, juny de 1921 i juny de 1923. La 3ª Assemblea General, el 1917, estava composta per 36 monàrquics dinàstics (23 liberals, 9 conservadors i 4 maurins), 28 de la Lliga, 23 republicans, 6 carlins, 2 reformistes i 1 independent i la 6ª i darrera, el 1923, 38 catalanistes (27 de la lliga i 11 d'acció catalana), 29 monàrquics, 21 republicans (15 del partitrepublicà català i 6 radicals lerrouxistes) i 8 de diverses, menors, adscripions polítiques, mostrant doncs, la institució, una gran estabilitat política.
Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch, militants tots dos de la Lliga Regionalista.
A continuació ho féu Alfons Sala, imposat per Primo de Rivera el 1923. En general, la Mancomunitat va dur a terme unaimportant tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va dur a terme iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
3. Govern d’Enric Prat de laRiba
Enric Prat de la Riba, en la seva condició de president de la Diputació Provincial de Barcelona desde 1907, va impulsar el projecte d’integrar per primer cop a las quatre diputacions provincials catalanes en un instrument de gobern.
Les negociacions amb el govern central es van iniciar al 1911 i al 1913, el polític conservador Eduardo Dato promulgà el Real Decreto pel qual s’autoritzabala unió de les diputacions amb fins purament administratius.
El 18 de desembre de 1913 el rei firmà el Decreto de Mancomunidades Provinciales. A pesar de que la llei era aplicable a totes les províncies espanyoles, finalment només les cuatre provincies catalanes van fer ús de la llei, formant la Mancomunitat de Catalunya.
La Mancomunitat es constituí el 6 de abril de 1914 sota lapresidència d’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i de la Lliga Regionalista.
Encara que l'Estat no transferí a la Mancomunitat altres competències i recursos que els de les Diputacions provincials, el pes relatiu del nou organisme i la cohesió política dels catalanistes al voltant del fort lideratge de Prat de la Riba va permetre una important tasca en àrees com les obres...
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupava les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Aquesta es va formar el 6 d'abril del 1914, el procés per a la seva creació va començar el 1911.
La Mancomunitat, presidida primer per Enric Prat de la Riba i posteriorment per Josep Puig i Cadafalch, estavarepresentada per una Assemblea General de 96 diputats de les quatre diputacions provincials. El Consell Permanent es va constituir amb 8 conselleries: Camins i Ports; Cultura i Instrucció; Agricultura i Serveis Forestals; Beneficència i Sanitat; Obres Hidràuliques i Ferrocarrils; Telèfons; Política Social i Hisenda.
2.Característiques.
Tot i que havia de tenir funcions administratives, lesseves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, però va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
La institució estava integrada per una assemblea que aplegava els 96 diputats provincials, 36 per Barcelona i20 per les tres restants i que es renovava a l'hora que aquestes per meitats, cada dos anys, per sufragi universal masculí, a raó de 4 diputats per partit judicial i pel Consell, format per 8 consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
Van elegir sis Assemblees Generals: l'abril de 1914,març de 1915, març de 1917, juliol de 1919, juny de 1921 i juny de 1923. La 3ª Assemblea General, el 1917, estava composta per 36 monàrquics dinàstics (23 liberals, 9 conservadors i 4 maurins), 28 de la Lliga, 23 republicans, 6 carlins, 2 reformistes i 1 independent i la 6ª i darrera, el 1923, 38 catalanistes (27 de la lliga i 11 d'acció catalana), 29 monàrquics, 21 republicans (15 del partitrepublicà català i 6 radicals lerrouxistes) i 8 de diverses, menors, adscripions polítiques, mostrant doncs, la institució, una gran estabilitat política.
Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch, militants tots dos de la Lliga Regionalista.
A continuació ho féu Alfons Sala, imposat per Primo de Rivera el 1923. En general, la Mancomunitat va dur a terme unaimportant tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va dur a terme iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
3. Govern d’Enric Prat de laRiba
Enric Prat de la Riba, en la seva condició de president de la Diputació Provincial de Barcelona desde 1907, va impulsar el projecte d’integrar per primer cop a las quatre diputacions provincials catalanes en un instrument de gobern.
Les negociacions amb el govern central es van iniciar al 1911 i al 1913, el polític conservador Eduardo Dato promulgà el Real Decreto pel qual s’autoritzabala unió de les diputacions amb fins purament administratius.
El 18 de desembre de 1913 el rei firmà el Decreto de Mancomunidades Provinciales. A pesar de que la llei era aplicable a totes les províncies espanyoles, finalment només les cuatre provincies catalanes van fer ús de la llei, formant la Mancomunitat de Catalunya.
La Mancomunitat es constituí el 6 de abril de 1914 sota lapresidència d’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i de la Lliga Regionalista.
Encara que l'Estat no transferí a la Mancomunitat altres competències i recursos que els de les Diputacions provincials, el pes relatiu del nou organisme i la cohesió política dels catalanistes al voltant del fort lideratge de Prat de la Riba va permetre una important tasca en àrees com les obres...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.