Manuel de falla
Manuel María dels Dolors Falla i Matheu1 va néixer el 23 de novembre de 1876 en el domicili familiar de la Plaça de Mina nombre 3 a Cadis, fill de José María Falla iFranco i de María Jesús Matheu i Zabala. Va rebre les seves primeres lliçons de solfeig de mà de la seva mare, intèrpret de piano, i el seu avi. ALS 9 anys d'edat va continuar els seusestudis musicals amb una professora de piano cridada Eloísa Galluzo. A més el seu nodriza li va ensenyar nanas i cançons populars que van deixar petjada en ell. En 1889 va prosseguirels seus estudis de piano amb Alejandro Odero i va aprendre harmonia i contrapunt amb Enrique Broca. ALS quinze anys els seus interessos eren principalment la literatura i el periodisme.Amb un grup d'amics va fundar la revista literària "El Burleta" i en 1890 va participar en una segona titulada "El Cascavell", que va acabar dirigint. En 1893, després d'assistir a unconcert a Cadis on es van interpretar, entre unes altres, obres de Edvard Grieg va sentir, segons les seves pròpies paraules, que la seva "vocació definitiva és la música".Sota lainfluència de Pedrell, defensor que les bases de la música d'un país havien de provenir del seu propi folklore, Falla va desenvolupar un estil clarament nacionalista que va caracteritzarpràcticament totes les seves composicions. No obstant això, no solia utilitzar les cançons folklòriques espanyoles d'una manera directa en els seus temes, sinó que va incorporar únicament elseu esperit. L'element impressionista de la seva obra procedeix de compositors francesos menjo Claude Debussy i Maurice Ravel, a qui va conèixer a París. Falla va ser el capdavanterdel moviment contra la influència de la música alemanya i italiana en l'òpera espanyola, i contra l'esterilitat de la música per a orquestra i de càmera del seu temps a Espanya.
Regístrate para leer el documento completo.