Mar I Cel, Comentari Escena Xv
Páginas: 2 (297 palabras)
Publicado: 18 de noviembre de 2012
Comentari de text: Mar i Cel
L' escena escollida és la XV, pertany al primer dels tres actes entre els quals està dividida la obra
Mar i Cel, escrita per ÀngelGuimerà el 1888.Està escrita en versos decasíl·labs Guimerà es caracteritza per escriure tragèdies en un temps llunyà i on mor un dels protagonistes. Aquesta obrateatral se situa en alta mar, a la segona meitat del segle XVII.
L' obra narra la història d' amor entre un corsari musulmà (Saïd) i una noia cristiana que anavaper a monja (Blanca). Aquest amor els és impossible, per la diferència entre les seves creences.
La escena XV és quan Saïd explica la seva trista història aBlanca, on s' entendreix i plora. Saïd era fill d' un morisc i una cristiana, i vivien a València. Però durant la persecució i expulsió dels moriscos d' Espanya, matenal pare; poc després maten també a la mare en una galera, per això Saïd vol venjar-los .
Quant als dos protagonistges, cada un representa un dels dos elementsdel títol. Blanca representa el cel, la puresa, i la innocència; Saïd representa el mar, els alts i baixos, la inestabilitat de la seva vida, però que en un lunyàhoritzó s' ajunta amb el cel. El nom de Blanca sí que te relació amb els conceptes esmentats anteriorment, mentre que el nom de Saïd vol dir content, feliç; semblauna ironia, ja que ell és qui té una infància molt trista i qui mor al final de la obra.
Aquesta escena ha estat escollida per la seva importància en l' inici d'una història d' amor entre dos extrems oposats, i que comportarà un final desagradable per a un d' ells.
Zineb Ghouzali Khatiri
2n Batxillerat B
05/10/2012
L' escena escollida és la XV, pertany al primer dels tres actes entre els quals està dividida la obra
Mar i Cel, escrita per ÀngelGuimerà el 1888.Està escrita en versos decasíl·labs Guimerà es caracteritza per escriure tragèdies en un temps llunyà i on mor un dels protagonistes. Aquesta obrateatral se situa en alta mar, a la segona meitat del segle XVII.
L' obra narra la història d' amor entre un corsari musulmà (Saïd) i una noia cristiana que anavaper a monja (Blanca). Aquest amor els és impossible, per la diferència entre les seves creences.
La escena XV és quan Saïd explica la seva trista història aBlanca, on s' entendreix i plora. Saïd era fill d' un morisc i una cristiana, i vivien a València. Però durant la persecució i expulsió dels moriscos d' Espanya, matenal pare; poc després maten també a la mare en una galera, per això Saïd vol venjar-los .
Quant als dos protagonistges, cada un representa un dels dos elementsdel títol. Blanca representa el cel, la puresa, i la innocència; Saïd representa el mar, els alts i baixos, la inestabilitat de la seva vida, però que en un lunyàhoritzó s' ajunta amb el cel. El nom de Blanca sí que te relació amb els conceptes esmentats anteriorment, mentre que el nom de Saïd vol dir content, feliç; semblauna ironia, ja que ell és qui té una infància molt trista i qui mor al final de la obra.
Aquesta escena ha estat escollida per la seva importància en l' inici d'una història d' amor entre dos extrems oposats, i que comportarà un final desagradable per a un d' ells.
Zineb Ghouzali Khatiri
2n Batxillerat B
05/10/2012
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.