Margareth Burke-White At The Time Of The Louisville Flood (1937)

Margareth
 Burke-­‐White
 At
 the
 Time
 of
 the
 Louisville
 Flood
 (1937)
 
La neoyorquina Margareth Burke-White (1904-1971) va ser un referent com a reportera fotogràfica en una època difícil, per a la professió, sobretot si eres dona. Les seves inquietuds la van portar a països els quals existien grans desigualtats i injustícies socials i les seves obres es vancaracteritzar per un to de denúncia social. La fotografia es situa als EEUU a Lousville, en un moment que va ocorre un desastre natural que va devastar la zona amb centenar de morts i centenar de persones que van quedar sense llar. El fet que les persones més desfavorides siguin negres té una explicació històrico-política, ja que fins el 1955 no van començar les manifestacions sobre els drets dela raça negra, als EEUU. A aquesta època encara s’arrossegava el crack del ’29, que va tenir una forta repercussió econòmica, política, social i cultural i molts reporters satisfeien el desig del poble, que volia ser informat de la realitat social que amagava el govern, el qual presumia de posseir uns valors morals, socials impecables i un estil de vida igualitari, de qualitat i sense distincionsclassistes. Amb la denúncia fotogràfica es fomentava que molts americans creessin el seu propi imaginari social diferent del que volia induir el govern. La configuració visual d’aquesta imatge té dos valors o elements representats individualment, que fan un conjunt unitari. Per un costat trobem un cartell de propaganda institucional i, per l’altre, una instantània d’un grup de gent de color queestà fent cua. Els dos elements tenen uns components estilístics diferents, perquè un és una imatge real i l’altre una representació gràfica. Trobem dos plans diferenciats dins de la fotografia que suposarien una combinació de lògica temporal realista i una manifestació de temps abstracte. En un primer pla veiem una imatge real, amb una unitat de composició homogènia, no hi ha cap discontinuïtat en elcamp visual. En un segon pla o pla de fons, trobem una imatge mimètica, l’autor ha volgut plasmar l’ideal de vida nord-americana i per ancorar el significat ha inclòs un missatge lingüístic que denota el significat i, per tant, el receptor podrà captar la connotació que l’autor vol transmetre amb aquesta instantània. D’aquestes dues estructures podem extreure dos temes: del cartell la imatgeidíl·lica, que vol projectar el govern, d’una família americana feliç, de raça caucàsica i composta per dos fills (un nen i una nena) i un gos. Representaria l’arquetip del que seria viure al EEUU. En canvi, la imatge real del grup de persones fent cua, reflectiria la realitat social del país, molt distant del que la propaganda vol fer creure i contraposaria el missatge que transmet el cartell quant aimatge i text. De la conjugació i el contrast d’aquests dos elements resultaria el tema o significat general que l’autora vol transmetre amb la fotografia. En aquest cas, la història del país i la conjuntura social influeix directament en la formació de l’imaginari social de l’espectador i la conjugació de les imatges reforcen i evidencien el tema de fons.

Malgrat hàgim dividit la imatge en doscomponents, hem d’analitzar la imatge com un conjunt, perquè es tracta d’una fotografia, per tant, d’una imatge tècnica que integra una unitat visual. Aquesta imatge és transparent, perquè es tracta d’una instantània que capta o copia una imatge real, pel mateix motiu es pot afirmar que és mimètica1 i il·lustrativa, perquè aconsegueix conduir la mirada de l’espectador en un ordre molt concret ambel qual mostra el missatge. També es podria fer una segona interpretació i pensar que és opaca, perquè per poder desxifrar el missatge de l’autora s’ha d’interpretar en la seva totalitat. S’ha de valorar que, tant l’autor com l’observador, no es poden abstraure ni del seu espai, ni del seu temps, ni de la seva concepció de la realitat. Per tant, la fotògrafa li pot donar una intenció concreta...