Maria en l'obra de l'abat pere el venerable de cluny
Páginas: 29 (7181 palabras)
Publicado: 23 de enero de 2012
MARIA EN L’OBRA DE L’ABAT PERE EL VENERABLE DE CLUNY
1- INTRODUCCIÓ
Sentit i objectiu del treball
Pere el Venerable (ca. 1092-1156) és l’autor més conegut i estudiat de Cluny. Malgrat això, encara manca una edició crítica d’algunes de les seves obres, una edició sistemàtica de totes elles, i traduccions que el facin conèixer. Tot amb tot, l’onzè Abat de Cluny ha estat objecte d’estudides que Jean Leclercq va donar a conèixer la seva figura a l’obra “Pierre le Venerable”[1], traduïda a diverses llengües, que és alhora considerada com l’inici de l’estudi de la teologia monàstica.
Aquest treball no pretén aportar novetats al coneixement de la mariologia de Pere el Venerable sinó senzillament fer-ne una presentació en el marc de la cultura patrística i monàstica que aquest autorva conèixer i de la qual es feu continuador. El pensament de Pere el Venerable sobre la Mare de Déu es troba dins d’aquesta tradició com un fruit madur, i com a tal l’he volgut presentar, fent notar els punts de continuïtat amb la gran tradició eclesiàstica antiga i monàstica, alhora que els punts de divergència envers el que ha vingut després, tant en el mètode com en les conclusions.
Eltreball consta de dues parts principals. La primera és senzillament una presentació de la cultura teològica cluniacenca a l’època de l’Abat Pere el Venerable, de la mariologia dels autors monàstics medievals i, més concretament, dels autors cluniacencs més destacats. La segona part és una exposició de què diu Pere el Venerable sobre Maria en les seves obres, tant a nivell purament lèxic com semàntic.Finalment hi ha unes conclusions.
Cluny com a centre teològic a l’època de Pere el Venerable
Cluny, fundat el 910, va viure, a l’època de l’Abat Pere el Venerable, al seu punt àlgid d’irradiació eclesial i cultural[2]. Malgrat el que s’ha dit sobre Cluny com a exemple del monaquisme ritualista, oposat al monaquisme alemany, que hauria estat un monaquisme dedicat a la cultura, es consideraprovat que Cluny fou un centre cultural de primer ordre, que posseïa la biblioteca més rica de manuscrits de França i compta amb una llarga llista d’escriptors, molts d’ells poc estudiats encara.
La cultura de Cluny es caracteritza pels seus lligams amb la seu romana, que li donen un to d’universalisme, i no és prioritàriament una cultura destinada a la pastoral. Els autors cluniacencs es vanproduir comentaris bíblics, llibres d’història i sermons, així com obres poètiques, destinades sovint a la litúrgia. Deixant de banda els grans abats de Cluny i el mateix Pere el Venerable, es pot citar, dins els autors cluniacencs, Odelric Vital, autor d’una Historia Ecclesiastica en la qual, a banda dels elements metafísics i teològics provinents de la teologia agustiniana de la història, ens mostrala manera típicament cluniacenca d’interpretar la història, amb una gran amplitud de visió que abraça els pobles i les civilitzacions des d’una perspectiva unitària; Bernat de Cluny, autor d’una interpretació de la història i de la seva realitat contemporània des d’una perspectiva escatològica, el De contemptu mundo, que acaba en una dura sàtira contra els desordres en la vida eclesiàstica delmoment i una lloança de la renúncia al món i al desig de Déu; o Hug d’Amiens, monjo profés de Cluny i Bisbe de Rouen, autor d’una vasta obra dogmàtica, exegètica, polèmica i parenètica.
La mariologia en els autors monàstics medievals
La Regla de St. Benet no fa, en tota la seva extensió, cap referència a la Mare de Déu, i per bé que la cita del Magnificat a Vespres és el primer testimoni queen tenim a la història de la litúrgia occidental, això no es fa amb per una referència especial a Maria sinó només per posar-lo en paral·lel amb el Benedictus de Laudes[3].
En termes generals, podríem dir que, de bell antuvi, no es considera els benedictins com a grans difusors de la pietat mariana ni desenvolupadors de la mariologia, però tenint en compte el pes que els monjos van tenir...
1- INTRODUCCIÓ
Sentit i objectiu del treball
Pere el Venerable (ca. 1092-1156) és l’autor més conegut i estudiat de Cluny. Malgrat això, encara manca una edició crítica d’algunes de les seves obres, una edició sistemàtica de totes elles, i traduccions que el facin conèixer. Tot amb tot, l’onzè Abat de Cluny ha estat objecte d’estudides que Jean Leclercq va donar a conèixer la seva figura a l’obra “Pierre le Venerable”[1], traduïda a diverses llengües, que és alhora considerada com l’inici de l’estudi de la teologia monàstica.
Aquest treball no pretén aportar novetats al coneixement de la mariologia de Pere el Venerable sinó senzillament fer-ne una presentació en el marc de la cultura patrística i monàstica que aquest autorva conèixer i de la qual es feu continuador. El pensament de Pere el Venerable sobre la Mare de Déu es troba dins d’aquesta tradició com un fruit madur, i com a tal l’he volgut presentar, fent notar els punts de continuïtat amb la gran tradició eclesiàstica antiga i monàstica, alhora que els punts de divergència envers el que ha vingut després, tant en el mètode com en les conclusions.
Eltreball consta de dues parts principals. La primera és senzillament una presentació de la cultura teològica cluniacenca a l’època de l’Abat Pere el Venerable, de la mariologia dels autors monàstics medievals i, més concretament, dels autors cluniacencs més destacats. La segona part és una exposició de què diu Pere el Venerable sobre Maria en les seves obres, tant a nivell purament lèxic com semàntic.Finalment hi ha unes conclusions.
Cluny com a centre teològic a l’època de Pere el Venerable
Cluny, fundat el 910, va viure, a l’època de l’Abat Pere el Venerable, al seu punt àlgid d’irradiació eclesial i cultural[2]. Malgrat el que s’ha dit sobre Cluny com a exemple del monaquisme ritualista, oposat al monaquisme alemany, que hauria estat un monaquisme dedicat a la cultura, es consideraprovat que Cluny fou un centre cultural de primer ordre, que posseïa la biblioteca més rica de manuscrits de França i compta amb una llarga llista d’escriptors, molts d’ells poc estudiats encara.
La cultura de Cluny es caracteritza pels seus lligams amb la seu romana, que li donen un to d’universalisme, i no és prioritàriament una cultura destinada a la pastoral. Els autors cluniacencs es vanproduir comentaris bíblics, llibres d’història i sermons, així com obres poètiques, destinades sovint a la litúrgia. Deixant de banda els grans abats de Cluny i el mateix Pere el Venerable, es pot citar, dins els autors cluniacencs, Odelric Vital, autor d’una Historia Ecclesiastica en la qual, a banda dels elements metafísics i teològics provinents de la teologia agustiniana de la història, ens mostrala manera típicament cluniacenca d’interpretar la història, amb una gran amplitud de visió que abraça els pobles i les civilitzacions des d’una perspectiva unitària; Bernat de Cluny, autor d’una interpretació de la història i de la seva realitat contemporània des d’una perspectiva escatològica, el De contemptu mundo, que acaba en una dura sàtira contra els desordres en la vida eclesiàstica delmoment i una lloança de la renúncia al món i al desig de Déu; o Hug d’Amiens, monjo profés de Cluny i Bisbe de Rouen, autor d’una vasta obra dogmàtica, exegètica, polèmica i parenètica.
La mariologia en els autors monàstics medievals
La Regla de St. Benet no fa, en tota la seva extensió, cap referència a la Mare de Déu, i per bé que la cita del Magnificat a Vespres és el primer testimoni queen tenim a la història de la litúrgia occidental, això no es fa amb per una referència especial a Maria sinó només per posar-lo en paral·lel amb el Benedictus de Laudes[3].
En termes generals, podríem dir que, de bell antuvi, no es considera els benedictins com a grans difusors de la pietat mariana ni desenvolupadors de la mariologia, però tenint en compte el pes que els monjos van tenir...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.