Maria rosa

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2844 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Anàlisi de MariaRosa

Anteriorment m'he referit a la trobada entre Guimerà i l'actriu madrilenya María
Guerrero el juliol del 1892, en un moment en què formava part de la companyia
d'Emilio Mario, de la qual se separà poc després per formar-ne una de pròpia. Sembla
que des del principi va sorgir l'encàrrec d'una obra que ella havia de presentar a Madrid
amb traducció de José Echegaray.Guimerà fou sensible a l'afalac que suposava la
proposta i un any més tard, l'estiu del 1893, ja tenia redactada l'obra, però el procés
d'estrena s'alentí justament per la creació de la nova companyia. Tanmateix, l'estira i arronsa
perquè l'obra s'estrenés abans a Madrid en castellà que a Barcelona en català fou
dur i al final es resolgué amb la solució salomònica de presentar-la el mateix dia ales
dues ciutats (24-XI-1894). Guimerà es veié sotmès a una doble pressió: la dels
compromisos contrets amb l'actriu i la dels que el lligaven amb el Teatre Novetats de
Barcelona. L’actriu, a més, imposà canvis en el redactat del text i Echegaray adaptà
segons li convingué la traducció que féu el mateix autor.
Tant la crítica madrilenya com la barcelonina veieren amb reticències l'evolució
dela protagonista des de l'amor pel marit a la passió eròtica per Marçal, i valoraren més
positivament el primer acte que els altres dos. En síntesi, la recepció de l'obra estigué
marcada pels retrets al que els crítics consideraven recursos melodramàtics i a la
immoralitat d'una trama en què la sensualitat treia el cap de manera força clara.
Tanmateix, el caràcter renovador del teatre deGuimerà començava a fer-se patent i la
relació que el lligà amb María Guerrero acabà sent-li molt beneficiosa, ja que suposà la
internacionalització de la seva obra.
Sembla que Guimerà s'inspirà en uns obrers que treballaven en la construcció
d'una carretera a Matadepera.6 L’autor se situa a mig camí entre l'observació costumista
i la més pròpiament naturalista, amb la clara voluntat de mostrarnos un medi concret
de treballadors molt humils, uns peons que no saben de lletra i que recorden els miners
de La boja però són lleument diferents dels obrers de la fàbrica d'En Pólvora. En
aquest món una història passional amb un final tràgic era molt més versemblant que
entre gent més lletrada i amb uns hàbits de sociabilitat més consolidats. Si el
romanticisme havia descobert la dimensiótràgica de l'erotisme, el naturalisme la féu
més patent i la situà als marges de l'òrbita delimitada per la moral mesocràtica i burgesa.
Els reis i els grans herois ja havien passat de moda, com reconeixia Guimerà en una
carta a López Balles- teros del 2-VI-1893,7 però les passions d'alt voltatge emocional
eren perfectament creïbles entre els més humils, que els autors naturalistes
consideravenmés subjectes a l'«instint» o més propers a la simplicitat natural, per
plantejar-ho des dels pressupòsits de la cosmovisió romàntica de què participava l'
autor de Maria Rosa.
Seguint la seva pràctica habitual, Guimerà estructura l' obra en tres actes que es
corresponen als tres moments de la trama (exposició, nus i desenllaç). La distribució
d'escenes per acte és força equilibrada: catorze enel primer, quinze en el segon i onze
en el tercer. Tanmateix, el primer acte conté tota la informació necessària per al
desplegament de la trama i apunta tot d'indicis que anticipen el desenllaç, des de la
intervenció de Gepa a l'escena II del primer acte: «GEPA: Res; que jo em penso que ja
voldria que 1'Andreu fos mort per casar-se amb la Maria Rosà. I qui no ho veu és
llusco.!»
En efecte,Gepa és un personatge clau que propicia que Marçal s'acabi
descobrint ja que es converteix, en part, en la seva consciència. Tanmateix, el
dramaturg peca de ser massa explícit a l'hora d'avançar-nos informació, fins al punt
que a l'escena VII del primer acte és el mateix protagonista qui es delata en un
soliloqui totalment innecessari i que és un dels punts fluixos del drama. I és que...
tracking img