marius torres

5.2 Estructura
· Obra confegida, quant al nucli essencial, durant sis anys escassos (1936-1942), florint enmig del claustre a què la tuberculosi confinava el poeta, només accedí a l’impremta al’exili, mort ja l’autor. Prèviament, Màrius Torres l’havia restringit a noranta-sis composicions datades i dividit en cinc «llibres» diferents, material a què s’até la primera edició.
· Tampoc no s’apartad’aquest corpus original l’Antologia poètica a què la present guia serveix de pauta interpretativa, refusant els afegits inclosos en edicions posteriors. Amb tot, l’acotació inherent a tota triadifumina trets vertebradors globals, perceptibles en la font: per exemple, l’atapeïment conceptual progressiu, en guanyar protagonisme els eixos temàtics fonamentals de Torres a la segona meitat delrecull, o la inspiració uniforme del «Llibre primer», exclusivament de motiu artístic.
· Selecció encapçalada per un manifest, «Venus»: text programàtic que aferma l’elecció de la poesia com a opcióartística i vital. A partir d’aquí, varietat d’esquemes estructurals: disseny emmarcat o circular, muntatge díptic o tríptic, al·luvió enumeratiu, seqüència expositiva-conclusiva (sonets). Sovint, dísticper tancar la peça.
· Reiteració de tòpics clàssics o, més puntualment, moderns: tempus fugit, vita flumen, homo viator, vanitas vanitatum, cotidie morimur, locus amoenus, bella mort, malenconia. Enmenor mesura, referents mitològics grecollatins, germànics, hebreus i cristians.
· Ús significatiu dels enunciats paratextuals. Així, els títols compendien els interessos temàtics i les estratègiesdiscursives de Torres: la roda estacional i el transcurs del dia com a figuració del periple existencial; la naturalesa; la música; la voluntat de simbolitzar el suprasensible mitjançant elements, aeriso terrestres, transitoris i volubles. A més, juntament amb les citacions construeixen l’espai de la intertextualitat, des del qual, simultàniament, posen de manifest els influxos literaris...