Marti luter

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 27 (6574 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 17 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
QÜESTIONARI:
MARTÍ LUTER

PART 1
1.En quin context social, polític i espiritual es desenvolupà la reforma?
El moviment va començar com un intent de reformar l’Església Catòlica. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes de l’Església. Una altre cosa important va ser la compra i venda de llocs de privilegi per l’església, es vaveure com una gran corrupció de la jerarquia eclesiàstica. La gent es va començar a dividir entre: cristians catòlics i cristians protestants, segons el seu punt de vista sobre la situació.
2. Explica la novetat introduïda per la impremta de Gutenberg i la seva contribució a la difusió de l’Humanisme.

Gutenberg va desenvolupar un mètode que permetia imprimir lletres amb dimensions bastantprecises sobre un paper de forma ràpida. L’invent va ser acceptat ràpidament i va substituir als llibres escrits a mà. La primera obra impresa amb aquest sistema va ser la Bíblia.
L’invenció de Gutenberg va permetre que el preu i la difusió dels llibres fos més barata i fàcil, permetent que les idees humanistes es poguessin difondre fàcilment.

3. Els primers anys de la vida de Luter.

Format aMagdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna, i a Eisenach (1498), passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d'Erfurt.
El mateix any 1505, malgrat l'oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants. Ordenat de prevere (1507), començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit ala universitat. Cridat pels agustins de Wittenberg (1508), regí la càtedra d'ètica aristotèlica, i simultàniament prosseguí els estudis de teologia a la universitat, on rebé el batxillerat en Bíblia (1509), el qual li permetia la docència. De l'octubre del 1510 al març del 1511 residí a Roma, per defensar davant el general de l'orde la posició dels convents de l'observança.
La ruptura ambl'Església restà determinada per la butlla d'excomunió personal de Luter (3 de gener de 1521). A poc a poc es configurà la nova Església: missa en llengua del poble, visita a les comunitats…

4. La seva vida monàstica i acadèmica.
El jove Luter es va dedicar per complet a la vida del monestir, entestant-se a fer bones obres per tal de complaure Déu i servir els altres mitjançant la pregària per lesseves ànimes. Es va dedicar amb molta intensitat al dejuni, a les flagel·lacions, a llargues hores d'oració, al pelegrinatge i a la confessió constant. El superior de Luter, va concloure que el jove necessitava més treball per distreure's de la seva excessiva reflexió, i va ordenar al monjo que comencés una carrera acadèmica. El 1507 Luter va ser ordenat sacerdot, i el 1508 va començar a ensenyarTeologia a la Universitat de Wittenbertg. Luter va rebre el seu grau de batxiller en Estudis bíblics. El 19 d'octubre del 1512, Martí Luter va rebre el grau de Doctor en Teologia i el 21 d'octubre del 1512 va ser "rebut al Senat de la Facultat de Teologia", donant-li el títol de Doctor en Bíblia. El 1515 fou nomenat vicari de la seva ordre, i sota el seu càrrec restaren onze monestirs.
5. Teologiade la Gràcia de Luter.
Les ànsies d'obtenir graus acadèmics van portar Martí Luter a estudiar les Escriptures profundament. Influït per la vocació humanista, es va submergir en l'estudi de la Bíblia i de l'Església primitiva. Degut a això, termes com la penitència i la probitat van prendre un nou significat per Luter, convençut ara que l'Església havia perdut la visió de diverses veritatscentrals que el cristianisme ensenyava en les Escriptures, una de les més importants era la doctrina de la justificació només per la fe. Luter va començar a ensenyar que la salvació és un regal exclusivament de Déu, donat per la gràcia a través de Crist i rebut només per la fe. Més tard, Luter va definir i va reintroduir el principi de la distinció pròpia entre la Llei de Moisès i els Evangelis.

6....
tracking img