Marx vs Kant

Marx vs Kant

Metafísica:

La Metafísica per a Kant és una activitat natural de l'ésser humà a preguntar l'origen de les coses. No obstant això, critica que mai s'obtindrà cap coneixement a partir de la formulació espontània de qüestions, la reflexió sobre les mateixes i les seves respostes, ja que s'ha de pensar a partir d'una sèrie de regles, que condueixin correctament la reflexió per obtenirresultats coherents.La Metafísica segons Kant, no és possible com a ciència, ja que comporta que s'estudiï la cosa en si, situada més enllà de les possibilitats de l'ésser humà. A més, per a aquest filòsof, Déu, l'ànima i l'Univers són idees purament transcendentals, és a dir, no posseeixen contingut empíric algun, són conceptes racionals.
Des d'una perspectiva cartesiana, la Metafísica ésl'inici sobre el qual es fonamenta tot allò relacionat amb la realitat. Això implica que sigui una ciència més sobre la qual es fonamenten la resta de ciències. Finalment, cal destacar que als ulls de Kant, la Metafísica no és una ciència, però sí que ho són les matemàtiques i la física, que en conjunt, ens proporcionaran dades vàlides sobre la realitat.
Marx critica Idealisme transcendental kantià enconsiderar una especulació que separa l'home de la realitat.
Marx renúncia a l'aproximació de la metafísica kantiana com a racionalitat pràctica, a la qual nega fins i tot la seva utilitat en suposar en l'obra de Kant presenta a l’home descontextualitzat de les seves circumstàncies històriques concretes, una idealització formal del mateix.
Kant i Marx coincideixen en la crítica a la teoria del'acció dels economistes liberals: actuar per benefici.




Antropologia:


Ambdós autors són filòsofs moderns i per tan no tenen la concepció antropològica clàssica d'ànima-cos.

Kant i Marx tenen una filosofia pragmàtica, és a dir, Kant simplement ens xerrarà sobre tot allò que fa l'home, quines són les seves actituds i sobre tot allò que és capaç de fer (parlarà sobre l'egoïsme, sobre les malaltiesmentals...) i Marx explica la seva antropologia en el camp del treball, és a dir, el treball crea l'home, n'és la seva essència activa.

Kant defineix l'home com un ésser sociable-insociable, això també es pot veure reflectit en Marx. Kant diu que és sociable per naturalesa, tendeix a viure amb els altres. Però també és un ésser insociable ja que tendeix a l'egoisme. La relació amb Marx ambaquesta paradoxa en Kant és que Marx defensa que dins el sistema capitalista hi ha dos tipus de classes: els amos capitalistes (egoistes, que cerquen riquesa) i el proletariat que sofreix l'alienació del treball però que a través del treball -dins un sistema no capitalista- s'auto realitza, és a dir, per relacionar-se amb els altres homes i amb la naturalesa, per tant tendeix a socialitzar-se tambésegons Marx.

Per Kant l'home és un ser autònom que expressa la seva autonomia a través de la raó i la seva llibertat. Per tant Kant considera a l'home com un ésser lliure. Per Marx l'home és un esclau del sistema que està alienat de si mateix: ven el seu treball a canvi d'un salari, treballa per sobreviure, i es considerat com una mercaderia més, com un simple objecte (despossessió,despersonalització i deshumanització)

D'altra banda, u com hem dit abans, Marx aplica la seva antropologia al camp del treball, es a dir, el treball crea al home. Kant es limita a analitzar diferents aspectes de l'home com l'egoisme i les malalties mentals

Kant ens parlarà de tres disposicions que constitueixen l'essència de l'ésser humà (l'animalitat, la humanitat i la personalitat) i Marx defensarà quel'essència de l'ésser humà es fa en la praxis (acció, pràctica i producció) i que el treball n'és l'essència activa i pròpia de l'home, que ens diferencia dels animals.

També s'ha de dir que la concepció d'home per a Marx va relacionada amb el moment històric i la societat, és a dir, l'home és en un context i moment social concret. Això no és mencionat per Kant, ni per la resta d'autors. Marx i Kant...