Massacre de la Saint-Barthélemy


La Nit de la Saint-Barthélémy
Anys anteriors al 1572 la societat francesa havia viscut un seguit de guerres de religió, degut a la divisió existent des de la Reforma entre catòlics i protestants. Aquesta rivalitat havia arribat fins i tot a la noblesa francesa, on membres importants d'aquesta abraçaven la causa protestant. Estava en joc, no només la influència en les altes esferes de poder enla societat, sinó també en la pròpia successió dinàstica. Tot un seguit d'elements va portar, a que per por a que els protestants arribessin al poder, la nit del 23 al 24 d'agost del 1572 s’ordenés matar a tots els hugonots, nom donat als protestants de caire calvinista francesos, a París per ordre reial, i que dies després s'estendria per tota la província.

Amb la Pau de Saint-Germain, laqual va posar fi a la tercera guerra de religió a França, se li van atorgar un munt d'avantatges al partit protestant, fet que va produir un fort descontentament entre tota la població catòlica, ja que se'ls permetia formar part de l'administració i l'entrada del partit protestant a la Cort. Això va provocar que Coligny, el líder protestant, entrés al Consell Reial, on aviat acabaria convertint-se enuna figura molt important en la totalitat del regne ja que influenciarà molt al rei Carles IX. A més a més, Catalina de Mèdici per tal d'afermar la pau entre els dos partits religiosos, va concertar el matrimoni de la seva filla Margarita, germana del monarca, amb Enric, el protestant rei de Navarra. Aquest acte va propiciar la presència de molts nobles protestants a París, presents per mostrarel seu suport a Enric de Navarra. El sentiment antihugonot a la ciutat era evident i el descontentament entre la població catòlica va anar augmentant ja que la societat rebutjava totalment que una princesa francesa es pogués casar amb un protestant, fins i tot, condemnaven les mesures i la política del rei, el qual el consideraven molt tolerant en la seva posició per tal d’intentar mantenir la pauen el seu regne.

A tot això, i amb l'ascens al poder de Coligny en la Cort Reial i sota el temor que aquest fes trontollar la pau establerta, va produir que el partit catòlic més radical, els Guisa, amb el suport de Catalina, preparessin un atemptat contra el líder protestant, del qual només va sortir ferit lleu. Aquesta fet va ser en desencadenant que portaria a la gran massacra, ja que elshugonots al assabentar-se de l'atemptat, s'armaren i amenaçaren en fer justícia per ells mateixos. Òbviament, això provocà que el poble també agafés les armes per tal de defensar-se. Els incidents entre ambdós partits es multiplicaren, la violència es fa palesa en els carrers de París, allò que el sobirà tan temia i havia volgut evitar per tal de conservar la pau. Davant el temor d'una possiblerebel·lió dels hugonots buscant represàlies i d'un complot per tal d'arribar al poder, juntament amb l'ambient d'extrema violència que s'estava vivint en els carrers de París, el rei es va reunir amb Catalina i amb el Consell la vigília de Sant Bartolomé, per discutir la perillosa situació i arribar a una solució. Llavors el rei, aprofitant la presència dels nobles protestant per motiu de les noces,envià l'ordre reial de matar a tots els nobles i dirigents protestants, amb excepció del rei de Navarra, que era el gendre de Catalina, i el príncep Condé. Però vençut per un seguit d'exhortacions, Carles IX acaba per acceptar la matança de tots ells, i així ho va cridar: “Està bé! Però per Déu mateu-los a tots, que no quedi ni un per recriminar-m'ho desprès!”. Acte seguit es va ordenar tancartotes les portes de la ciutat i es van donar armes a la burgesia catòlica i a les milícies de París perquè s'enfrontessin a tots aquells hugonots que intentaren defensar-se.
A les tres de la matinada, la campana del Palau de la Justícia donaria la senyal de les execucions. S'havia previst tot: el tancament de les portes, les tropes dels hugonots acampades afora, les milícies ciutadanes ocupant els...