Medea (català)

L’obra de Medea és una tragèdia grega, que és un gènera teatral que va sorgir a la Grècia antiga. S’inspiraven en rituals i representacions religioses, molt habitualment rendit culte al deu Dionís. Es representaven a dates concretes de l’any a Grècia i Àsia menor. Arriba al seu major esplendor al segle V a.C. Els festivals eren un certamen de competició en el qual es seleccionaven tres poetestràgics de entre els concursants i cada autor presentava tres tragèdies y un drama satíric. L’argument de la tragèdia sol ser la caiguda de un personatge important de l’època i l’argument relacionat amb algun mite. El cor era l’element més rellevant de la tragèdia, constituïa una dualitat entre cor i personatge i la seva funció es principalment lírica. Els herois tràgics són herois que estan perdamunt dels humans i els exposen com a reflexió sobre els límits de la naturalesa humana.
La catarsi és una experiència interior purificadora, de un gran significat intern, provocat per un estímul extern, també es coneix com l’alliberament de les passions. En la tragèdia grega aquesta paraula s’utilitza per designar l’efecte que fa la tragèdia en els espectadors. La tragèdia amb el recurs de lapietat i el terror, aconsegueix la expurgació de aquestes passions.
L’espectacle ha de produir als espectadors sensacions de compassió y terror, que els purifiqui d’aquestes emocions, amb el propòsit de que surtin del teatre sentint-se nets i elevats, amb una alta comprensió de els camins dels homes i dels deus. La catarsis consisteix en la alliberació del pes de la realitat que s’està tornantpesada.
Es pot observar un gran contrast entre dos elements: la vida i la raó. La vida ve representada per el deu Dionís, son las passions que experimenta el personatge ; i la raó per el deu Apol·lo, que és la saviesa i la justícia que es l’element racional. El contrast estaria en base al càstig diví que determina la caiguda o la mort del personatge anomenat némesis.
L’espectacle servia perquè lapolis es posés en qüestió a ella mateixa, era un rite col·lectiu per la polis. El teatre assumeix la funció de la caixa de ressonància per a les idees, problemes y la vida política i cultural de la polis.

La tragèdia greaga te una estructura que es divideix de la següent manera:

* El pròleg: En aquesta primera part es dona la ubicació temporal i es fa una explicació del passat del’heroi amb el present. Poden participar fins tres actors, però només xerren dos i l’altre intervé o recita un monòleg. En aquesta part el cor no intervé.
* Pàrodes: Son càntics a càrreg del cor durant la seva entrada en la “ochestra”. Es realitza un càntic líric, a on es fan unes danses .
* Episodis: Es poden fer fins cinc. Entre ells hi ha un diàleg entre el coro i els personatges; es lapart més important perquè és la més dramàtica i expressa el sentiment i les idees del personatge.
* Estàsims: Es troben dins els episodis, son intervencions del cor en les que se expressen les idees polítiques, filosòfiques, religioses o morals de l’autor.
* Èxode: És la part final de la tragèdia, hi ha cants lírics i dramàtics; l’heroi reconeix el seu error. De vegades és castigat amb lamort per voluntat dels deus i es allà a on apareix l’ensenyança moral.


Les tragèdies es representaven en teatres de sorprenent acústica eren escenaris de tres cambres: una plataforma envoltada de públic per tres parts. Aquest tipus d'escenari creava una major intimitat i s'acompanyava de música, que al seu torn acompanyava a les danses. Els teatres formaven un àrea circular i planautilitzada per a les danses del cor, darrere anava un escenari elevat per als actors i una zona de seients semicirculars de pedra construïda entorn de l'orquestra. Tenien una capacitat de quinze a vint mil espectadors. Amb l'augment de la importància dels actors i la disminució de la del cor, els escenaris es van engrandir i van elevar envaint part de l'espai de l'orquestra. Entre l'escenari i...