mediabal

HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL II

(cedits) 2-2-09
TEMA 1

2. situació de l’imperi.

El regnat d’Enric II (1002-1024)
Renovatio regni francorum -> regne dels francs, dels germànics

Amb la resistència de saxònia, baixa lorena o turíngia

#Política exterior:
Krut de Dinamarca
Resistència de Boleslau (Polònia) – relació directa amb Roma
Drets en el regne de borgonya
Intervenció aItàlia – coronació imperial a càrrec de Benet VII (1014)

#Política a Alemanya
Caràcter sacerdotal del títol imperial
Apropament a l’Església
1. donació de regalies – regalia als bisbes -> investidura dels bisbes pel dret de designació
2. aprofitament dels béns eclesials monacals -> els abats fan donacions -> ús de l’església

Ius regalis: monopoli de l’Estat, ve del dret romà.

Longduré: processos històrics de llarga durada, és a dir més de 50 anys.

4 REFORMES: monàstica Cluny, episcopal, imperial (Enric II i III) i pontifical.

(...)

3-2-09

ENRIC III 1039-1056

Emperador reformista: contribueix a l’acceleració de les reformes.
Intervé en l’investidura dels principals càrrecs eclesiàstic a les abadies reials.

Investidura: concessió d’un feu.
Investidura Laica:la lliura un laic malgrat es concedeixi un títol eclesiàstic.

Poder reial sobre l’Església al servei del programa reformista.

Enric III és contrari a la simonia i escull reformistes per a ocupar els càrrecs eclesiàstic.

Simonia: el terme té origen en el personatge ¿bíblic? de Simó el Mag, qui venia la seva capacitat de sanar els malalts. A l’Edat Mitjana es fa servir per referir-se a lacompravenda de càrrecs eclesiàstics i les nombroses rendes derivades d’aquests.
Nicolaisme: nom donat al concubinat dels papes. El problema no rau en el fet que els papes copulin sinó en els fills que es queden part del patrimoni eclesiàstic.
Simonia i Nicolaisme són les dues grans lacres de l’Església de l’época.

Al Concili de Sutri (1046), Enric II deposa l’elecció de 3 papes i imposa aCliment II, sent això l’inici de la reforma imperial.

1. Moralitat i funcionalitat monàstica de Cluny
2. Focus intel·lectual dels bisbes de Lorena: Atto de Vercelli o Rateri de Liejau, que ja al segle X van contra la intervenció dels laics.
3. Humber de Moyenmoutier (sXI): Adversus simoniacos invalidant els sagraments administrats pels simoníacs. Relaciona amb Patania de Milà (espiritualitatlaica i reacció social).

L’Església comença a donar l’esquena als laics amb el monopoli dels oratores, i considera heretgia les investidures d’un laic.

REFORMA PONTIFICAL:

Lleó IX (1048-1054) transforma el col·legi de cardenals de Roma incorporant-hi gent d’Alemanya i Lorena, fet que suposa un atac contra la simonia.

Nicolau II (1059-1061) organitza el Concili de Roma del 1059, un concilide canvi sent ara l’elecció del Pontífex una competència única del col·legi cardenalici on ni l’emperador ni l’aristocràcia hi tenen res a dir. A més, Nicolau II decreta la prohibició de la investidura laica, tot i que d’una manera encara més teòrica que real.

La culminació de la reforma pontifical es duu a terme amb GREGORI VII (1073-1085) i el dictatus papae, uns capítols on es descrivia lareformes i les seves parts:

1. Reforma moral: contra la simonia i el nicolaisme, però afavorint el celibat, el vot de pobresa i l’obediència.
2. Centralització pontifical a Roma i jerarquització de l’Església, seguint l’organització primigènia de bisbats com a cap central (com les ciutats).
3. Teocràcia pontifical: el Papa com a representant de Déu, cosa que esdevenia un motiu de disputa ambl’emperador.

Recordar que no es tracta d’una lluita anti-feudal; al contrari, és l’adaptació de l’església a l’ascens del poder feudal laic: l’Estat feudal del pontificat.

Conseqüències:

Reforma oral poc efectiva, però triomfa de forma superficial.
Centralització i jerarquització renovada i recuperada, sobretot a la segona meitat del s XII.
Conflicte de les investidures (1076-1122)...