meditacions metafisiques



“Meditacions Metafísiques” de R. Descartes
(Guia de lectura I-II, V-VI)


Meditació primera

El dubte com a punt de partida (pàg. 8)
Segons Descartes els sentits són els principal motiu de l’error ja que ens enganyen donant-nos una percepció equivocada de la realitat i conseqüentment fan que els coneixements que prenem siguin erronis.
Els enganys dels sentits. Com pucdistingir el somni de la vigília? L’elogi a la bogeria: un referent humanista (erasmista) en l’origen del pensament modern.
(pàg. 9).
Segons Descartes és impossible saber si estem somiant o en estat de vigília ja que totes les sensacions tan en un estat com l’altre són iguals.


Quina diferència hi ha entre el coneixement empíric i el coneixement matemàtic?
(pàgs. 9-10)
El coneixementmatemàtic és aquell que segons Descartes és vàlid ja que en aquest, els sentits no ens poden enganyar. El coneixement empíric en canvi prové dels sentits, els quals ens enganyen. Un exemple i demostració del coneixement matemàtic són algunes propietats com la suma. 2+2=4 sempre.Un exemple del empíric és la física.




L’existència de Déu com a garantia del bon funcionament de la substància pensant.
(pàgs. 10-11).
Segons Descartes si Déu existeix aquest no és bondadós i per tant podria ser producte del ‘geni maligne’ que té la capacitat d’enganyar-nos creant una falsa realitat.

Meditació segona

El meu Jo depèn dels meus sentits? Com puc saber siexisteixo? La primera evidència cartesiana: cogito ergo sum. (pàgs. 12-13)
Segons Descartes no es possible estar segur del fet que existeix un mateix, ja que tot pot ser fruit d’un engany ( geni maligne ) per tant no depen dels sentits.
Per saber si existeixes t’has de plantejar si pots pensar i has de recorre a la evidència de Descartes: “penso, després existeixo”: ‘’jo’’ penso per saber que‘’sóc’’ algú.


Què entén Descartes per “cos”? (pàg. 13)
Segons Descartes podríem definir cos com tot allò que es possible percebre amb els sentits. Amb aquesta definició hem de tenir present que aquests sentits ens poden enganyar.
Primera referència al geni maligne. (pàg. 13)
Descartes es refereix al geni quan parla sobre el terme ‘’cos’’ i ho fa aclarint que pot haver un geni malignecapaç d’enganyar-nos sobre la pròpia realitat.
La substància pensant (pàgs. 13-15)
Segons Descartes nosaltres només sóm ànimes que pensem, només estem formades de forma segura per una ànima amb capacitat de pensar i les seves propietats ( imaginar, sentir, dubtar... ) per tant el pensament és de l’únic que es pot estar segur.




El concepte de “extensió”. Explica l’exemple de Descartessobre el “tros de cera”. El saber que ens ofereixen els sentits pot ser contradictori, només podem conèixer les coses a partir dels conceptes que ens aporta l’enteniment. El saber no es un producte des sentits ni de la imaginació: hi ha saber quan les idees són clares i distintes o procedeixen d’idees com a tals. (pàgs 15-17)
L’exemple de Descartes sobre el ‘’tros de cera’’ és el fet de que noméspodem estar segurs del fet de pensar.
Descartes utilitza un tros de cera explicant les seves qualitats i descrivint-lo i assegurant que es tracta d’un cos, que existeix. Tot seguit el crema i afirma que les qualitats que té ara són molt diferents.
D’aquesta manera ens demostra que el que apreciem amb els sentits no és l’essència de la substància i que el que observem amb els sentits pot cambiar.Meditació quinta

Referència a la substància extensa. (pàg. 36)
La referència a la substància externa la fa posant l’exemple del triangle, una figura geomètrica la qual no podem estar segurs del seu caràcter corpori però sí conèixer alguns dels seus components com els angles, les longituds...

Com arribem a la idea de triangle? (pàgs. 36-37)
Segons Descartes el triangle...