Meirieu

Quin tipus d’educador és el proposat per Philippe Meirieu
Philippe Meirieu explica quin és el tipus d’educador ideal per a ell en set exigències, és a dir, set pautes de caràcter obligatori que ha de complir l’educador en la seva tasca pedagògica. Tot i que Meirieu parla en tot moment del que ha de fer l’educador, la seva atenció està fixada en el tracte que ha de rebre el nen, totes setexigències giren entorn de l’alumne, i en com l’educador ha de facilitar l’entrada d’aquest al món i en donar-li les eines per a que aquest es faci a si mateix. És important per al teòric francès aquesta última part, ja que ens parla d’una ajuda a l’alumne, no d’una fabricació, per tant, tot i que l’educador tingui les eines per al comès, els hi ha d’ensenyar/cedir a l’alumne, no les ha d’utilitzar en unafabricació/moldeació d’aquest. Meirieu anomena a aquestes set exigències pedagògiques Revolució copernicana.
La primera exigència de la revolució copernicana de Meirieu ens parla sobre un error molt freqüent en les relacions paterno-filial, i del que s’ha de fer per no incórrer en ell; Meirieu demana als pares/educadors, que tot i que han de complir la seva funció educativa i com a pares, novulguin veure en el seu fill una prolongació seva, que no visquin la seva vida a través del seu fill i que han de deixar al nen que creï la seva història pròpia. En definitiva, que no intentin dominar al seu fill. Tot i aquesta premissa, i com hem dit, l’educador, ha de complir amb la seva responsabilitat educativa, i aquesta no serà una tasca senzilla ja que el nen s’oposarà en la majoria de casos aentrar en la relació educativa educador-educand. Aquest és un acte normal, perquè és així com el nen demostra que ell és una persona en sí i que s’està formant a sí mateix sense deixar-se “portar” tant fàcilment com es podria pressuposar. Entendre aquest fet és la segona exigència de la revolució copernicana de Meirieu, ja que no fer-ho suposarà una confrontació entre educador i nen de manerapermanent que no aportarà cap benefici al nen, ni farà que l’educador se senti realitzat com a professional.
La tercera exigència i quarta exigència de la revolució que parla Meirieu, van estretament lligades. La tercera ens parla que la transmissió de coneixements de l’educador cap a l’educand no es realitza de manera mecànica, no es pot esperar que l’alumne adquireixi els mateixos coneixements,calcats, que el seu professor. Cada persona, adquireix els seus coneixements en funció de les seves experiències, i aquestes són diferents per a cadascú, per tant, és lògic pensar que cada persona construirà la seva pròpia realitat, el seu propi projecte, diferent al dels altres.
Aquest fet no ha de desmotivar a l’educador, si bé, hi haurà ocasions en que l’alumne adquirirà els coneixementstransmesos per l’educador de manera exacta, aquesta no serà la tònica general, és per això, doncs, que l’educador ha d’estar preparat per a no caure en el parany de pensar que quan això no succeeixi s’ha de sancionar a l’alumne o enfrontar-s’hi. D’igual forma, cada alumne, necessita un temps diferent per a realitzar un aprenentatge o fins i tot per a prendre la decisió de voler aprendre. L’educador té latasca de transmetre uns coneixements, sí, però això no farà que l’alumne vulgui aprendre al mateix temps, com tampoc, l’educador pot prendre aquesta decisió per ell, aquesta és la quarta exigència de la revolució copernicana de Meirieu.
“La educación (...) es un movimiento, un acompañar, un nunca acabado que consiste en hacer sitio al que llega y ofrecerle los medios para ocuparlo”
A partird’aquesta reflexió, podem entendre la cinquena exigència. Si bé, anteriorment hem comentat que l’educador no pot prendre la decisió d’aprendre per l’altre, el que si que pot fer l’educador, és facilitar-li a l’educand un espai de seguretat on aquest es pugui “provar a sí mateix”. Aquest espai, ha de ser un lloc motivacional, un espai que faci que el subjecte tingui ganes d’aprendre. A mode...