Memòria

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 71 (17513 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 19 de diciembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA I LA REPRESENTACIÓ

1.-INTRODUCCIÓ EPISTEMOLÒGIA A LA PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA

1.1.- CONCEPTES CLAUS: POPPER, LAKATOS I KUHN
Què és el fet científic?
Com funciona el fet científic?
- Inductivisme
- Falsacionisme (Popper)
- Lakatos

L’inductivisme
L’inductivisme és la ciència com a coneixement derivat de l’experiència perobservació, és la ciència del sentit comú.
L’inductivisme teoritza aquest anàlisi de la realitat amb enunciats (les equacions per exemple són enunciats, tot allò que podem dir sobre el món). Hi ha dos tipus d’enunciats:
□ Els singulars (observacionals), els que fan referència als fets d’aquí i ara, per exemple, quan veiem un pal dins l’aigua sembla tort.
□ Els generals (universals),per exemple la llei de la gravitació universal de Newton.

Què és els ens interessa?
Ens interessen els enunciats generals, que són els que ens descriuen les coses que passen en aquest món d’una manera resumida.

Com passar d’un enunciat singular a un de general?

Recordem que amb l’inductivisme, a partir d’enunciats singulars arribem a enunciats generals.
Condicions per passar d’unenunciat singular a un enunciat general:
1- Nombre gran d’enunciats (per exemple no podem saber el nivell d’una classe analitzant un sol alumne).
2- Observacions repetides en diverses condicions o exemplars
3- Cap enunciat ha d’entrar en contradicció amb la llei universal derivada.

Raonament inductiu (inducció): és allò que ens porta des d’un conjunt finit (limitat) d’enunciatssingulars, cap a un d’universal.

“Si donada una varietat ample de condicions s’observa una gran quantitat d’A, i si a més, tots els A observats tenen, sense excepció, la propietat B, aleshores, TOTS ELS A TENEN LA PROPIETAT B”

Però, perquè volem aquests enunciats generals que ens porten tanta feina?
Per fer prediccions, per donar explicacions i per aplicar-la.

RAONAMENT DEDUCTIU(deducció/predicció/explicació): un cop tenim lleis i teories universals, se’n poden extreure conseqüències LÒGIQUES: si les premisses són lògicament vertaderes, i la deducció és vàlida, llavors, la conclusió també és vertadera.

LLEIS
inducció TEORIES deducció

Fets adquirits per prediccions
Observació A B explicacions
(enunciats observacionals)aplicacions

PART A ( enunciats ( lleis, aplicant una llei a una circumstància determinada puc explicar perquè, per exemple un subjecte està trastocat.
PART B ( deduir

Problemes MENORS:
La lògica recolza el raonament deductiu però no recolza la inducció.

Problemes GREUS:
Derivats dels supòsits de l’inductivisme, els quals tenen errors:
1- el coneixement científic es deriva perinducció dels enunciats observacionals.
2- L’observació és la base per construir coneixement científic fiable.
3- La ciència comença amb l’observació.

La crítica fonamental l’inductivisme
Al punt 1: té justificació? El raonament inductiu ha de tenir una justificació. Primer es van aferrar a la lògica. Exemples de la lògica, el corb vermell, el gall d’Indi (el galld’Indi que menja cada dia a les nou fins el dia d’Acció de Gràcia, en el qual el menjar és ell). No es pot passar a la lògica. L’inductivisme no es pot aguantar per la lògica.
L’experiència, l’inductivisme intenta demostrar la inducció mitjançant l’experiència. Tal com va fer Hume: el raonament inductiu ha funcionat avui a les 13:40, el raonament inductiu ha funcionat divendres a les 15:00… ( elraonament inductiu funciona sempre.
El raonament inductiu m’ha funcionat sempre. Intenta justificar el raonament inductiu mitjançant la inducció. Hume diu ( no es pot fer ús del raonament inductiu per justificar el raonament inductiu.

Com podríem doncs, justificar l’inductivisme?
Amb la probabilitat, llavors, el raonament inductiu es reformula en la probabilitat, és més relatiu.
Casos...
tracking img