Microbiologia

MICROBIOLOGIA
1. ESTRUCTURA, METABOLISME I GENÈTICA BACTERIANA
Bacteris:
característiques generals:
organismes procariotes
no tenen nucli
no tenen orgànuls cel·lulars
unicel·lulars
petit tamany
paret cel·lular especial (glicopèptid)
reproducció asexual (bipartició)
metabolisme molt diversificat
morfologia bacteriana:
cocs: forma esfèrica
bacils(bastons): forma allargada
espirals
altres: filamentoses, estrellades, quadrades...
pleomòrfiques: aparició de dues o més formes estructurals al llarg de la vida d'un organisme.

Elements estructurals:
Elements externs (facultatius):
glucocàlix (càpsula, llim)
flagels
fímbries: són més primes i curtes que els flagels. Abunden més en els gram- que ens elgram+
Paret
membrana cel·lular i memosomes. S'ha descobert que el mesosoma no existeix en la cèl·lula viva, sinó que es produeix sota la membrana cel·lular a causa d'aplicar tècniques de fixació de mostres per microscopia electrònica.
Matriu citoplasmàtica
ribosomes
inclusions citoplasmàtiques
nucleoid
endospora (facultatiu)

Glucocàlix: capa generalment composta deglucoproteïnes i proteoglicans. Permet l'adherencia i la inhibició de la fagocitosi. Es troba tan a la càpsula com al llim.
Flagels: Estructures filamentoses d'entre 10 i 20um el component principal de les quals és la flagelina. Proporcionen funcions de motilitat (capacitat de desplaçament) i de quimiotactisme (desplaçament en un medi, a favor o en contra del gradient químic). Tenen un elementtaxonòmic que en permet la classificació.
Segons el nombre i tipus de flagels, els bacteris es poden classificar en:
Monòtrics: un sol flagel
Lofòtrics: múltiples flagels situats al mateix punt.
Anfítrics: un flagel a cada extrem.
Perítrics: flagels que es projecten en totes direccions.
El tipus de flagel ens permet diferenciar entre bacteris grampositius i gramnegatius:Fímbries: Estructures filamentoses més primes i curtes que els flagels, molt freqüents en bacteris gramnegatius. Estan compostes de pilina, (????).
Hi ha dos tipus de fímbries: les comunes, que proporcionen adherència, i les anomenades “pèls sexuals”, que realitzen la conjugació bacteriana.
Paret bacteriana:
Les funcions de la paret bacteriana són les següents:
donar forma al bacteri
protegir-lodels canvis de pressió osmòtica
protegir-lo de l'acció mecànica
evitar-ne la dessecació
Tinció de Gram:
Colorant primari | Violeta de Genciana |
Fixador | Lugol |
Decolorant | Alcohol/Acetona |
Tinció de contrast | Fucsina dil·luïda |
Aquesta tinció permet agrupar els bacteris en grampositius (es teneyeixen de color blau) i en gramnegatius (estenyeixen de color vermell).
Mureïna: també anomenada glicopèptid, és un copolímer format per una seqüència de N-acetil-glucosamina i àcid N-acetilmuràmic units amb enllaços β-1,4; formant una cadena recta i no ramificada. Constitueix l'estructura bàsica de la paret cel·lular dels bacteris.
Com està relacionada la mureïna amb la tinció de Gram:
Bacteris Gram Positius:
Xarxa de mureïnamolt desenvolupada. Pot arribar a formar 40 capes.
Els aminoàcids que la formen són diferents segons l'espècie. Per això, en gram+, la composició de la mureïna difereix segons cada espècie i esdevé, així, un bon paràmetre taxonòmic.
Un dels aa més freqüents és la lisina.
Els polisacàrids estan units per enllaços covalents.
Tenen un alt contingut de lípids i un baixcontingut d'aminoglúcids.
Bacteris Gram Negatius:
La xarxa de mureïna presenta una sola capa.
La composició de la mureïna és uniforme.
No contenen mai lisina.
No es formen ponts interpeptídics.
Les lipoproteïnes i els liposacàrids formen el 80% del pes sec de la paret cel·lular.
Necessiten calci per a l'estabilitat de les capes de lipopolisacàrids, i per...