Microbiología ambiental y procesos sostenibles

INFORME :

Pràctiques
de laboratori de
microbiologia ambiental
i
processos sostenibles
































Quantificació de les poblacions microbianes heteròtrofa i degradadora d’hidrocarburs d’un sòl

Objectius i mètode:

Per poder observar si podem tractar un sòl contaminat s’han de fer abans una sèrie d’experiments per observar el tipusde contaminació, la presència de microorganismes degradadors d’aquests contaminants i si aquests poden ser estimulats.
En aquest cas en concret, aquest experiment es utilitzat per observar si podem trobar poblacions degradadores en aquest sòl i si aquestes poden ser estimulades.

Aquesta tècnica es basa en el càlcul del nombre més probable, consisteix en fer diverses dilucions i sembrar-les enun medi líquid fent diverses rèpliques (en el nostre cas 8 de cada dilució (de -3 a -9)), al final de la setmana es farà el recompte de pous positius per poder calcular el nombre més probable i fer els càlculs adients.

Les mostres utilitzades per fer aquesta tècnica seran tres:

sòl de jardí
sòl contaminat sec amb creosota (protector de la fusta)
sòl activat (afegim aigua per estimular elsmicroorganismes del sòl ) contaminat amb creosota

Aquests tres mostres de sòl seran cultivades en dos medis diferents:

Un medi amb tots els nutrients indispensables per al creixement de qualsevol microorganisme heteròtrof (medi TSB)

Un medi selectiu per als microorganismes capaços de créixer utilitzant com a única font de carboni HAPs (hidrocarburs aromàtics policíclics).

D’aquestaforma podrem observar tots els microorganismes presents a les diferents mostres i aquells microorganismes que a nosaltres realment ens interessen (microorganismes degradadors de HAPs).

Resultats i discussió











Imatge 1. Resultat del cultiu d’una mostra de sòl activat amb creosota en medi TSB



Com s’observa a la imatge 1, la quantitat de pouets positius disminueix a mesuraque diluïm la mostra, els pouets positius seran aquells que presentin una terbolesa visible ja que voldrà dir que hi ha hagut creixement.

Observacions: a la dilució -3 hem tingut creixement d’una població microbiana amb pigmentació verda, això es possible ja que hem agafat una mostra de sòl i cultivat en un medi ric, per tant, és molt probable tenir diversitat de microorganismes.
A ladilució -9, trobem un pouet positiu que no ho comptarem com a tal ja que el més probable es que hagi estat una contaminació.











Imatge 2. Resultat del cultiu d’una mostra de sòl activat amb creosota en medi selectiu per a degradadors de HAPs.



En aquest cas (imatge 2), podem obtenir creixement únicament d’aquells microorganismes presents a la mostra que siguin capaços dedegradar els hidrocarburs aromàtics policíclics. Els pouets positius seran aquells que donin coloració, com observem un cop més, al augmentar la dilució de la mostra es redueixen el nombre de pouets positius.

Càlcul del nombre més probable a partir del comptatge de pouets positius:

1) Cultiu d’una mostra de sòl activat amb creosota en medi TSB

Observant les plaques li donem el valor de p1(número de positius (com a mínim la meitat positius) en la major dilució possible). En el nostre cas seria la dilució -5 que dóna un total de cinc pous positius.

Per poder fer els càlculs necessito comptar els pouets positius a les dues dilucions següents:

a la dilució -6 hi ha un total de 3 pous positius (p2)
a la dilució -7 únicament un pou positiu (p3)

Aquest número de pous positius esbuscarà a la taula del nombre més probable on ens donarà el MPN. En el nostre cas (5,3,1) dóna un NMP de 0,441, aquest s’haurà de multiplicar per la dilució del valor p2 i dividir per el volum de la suspensió per pou.

0,441 x 106
= 2,2 x 10 7 NMP/ g de sòl
0,02 ml




2) Cultiu d’una mostra de sòl activat amb creosota en medi selectiu per degradadors de HAPs

Fent les mateixes...