Mill

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 28 (6844 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 14 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
John Stuart Mill L´UTILITARISME Capítols: III-IV

CAPÍTOL 3 SOBRE LA SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI D’UTILITAT 32. Sovint, i en particular amb relació a qualsevol suposat estàndard moral, es planteja la qüestió de quina és la seva sanció, de quins són els motius per obeir-lo o, més específicament, de quina és la font de la seva obligació, d´on es deriva la seva força vinculant. Proporcionar unaresposta aquesta pregunta constitueix una part necessària de la filosofia. La pregunta realment sorgeix en tots els estàndards morals, si bé acostuma a adoptar la forma d´una objecció, a la moral utilitarista, com si fos especialment aplicable a aquesta més que no d´altres. De fet sorgeix tota vegada que a una persona se li planteja l´adopció d’un estàndard, o remet la moralitat a una base sobre laqual no està avesat a fomentar-la. Perquè la moral dels costums, la que s´ha consagrat amb l´educació i l´opinió, és l´única que es presenta a la ment la sensació de ser obligatòria en ella mateixa; i quan es demana a una persona que cregui que aquesta moral deriva la seva obligació d’un principi general al costat del qual el costum ja no irradia el mateix halo, una asserció així esdevé paradoxalper ell; els presumptes corol·laris semblen tenir una força vinculant més gran que el teorema original mateix; la superestructura sembla que s’aguanta millor sense allò que representa que és el seu fonament, que pas aquest. La persona es diu per ella mateixa, jo sento que estic obligat a no robar o matar, trair o enganyar; per què estic obligat a promoure la felicitat general, però? Si la mevafelicitat resideix en una cosa diferent, per què no li puc donar tota la prioritat? 33 Si el punt de vista adoptat per la filosofia utilitarista sobre la naturalesa del sentit moral és correcte, aquesta dificultat es presentarà sempre, mentre les influències que formen el caràcter moral no hagin rebut del principi el mateix suport que han rebut d´algunes de les seves conseqüències -fins que, gràciesal millorament de l´educació, el sentiment d´unitat amb els nostres semblants (i no es pot negar que això és el que va inventar Crist) es trobi tan profundament arrelat en el caràcter, i per a la consciència formi part de la nostra naturalesa tan íntegrament com ho fa ordinàriament l´horror al crim en joves ben criats-.Mentrestant, però, la dificultat no té una aplicació especial a la doctrina dela utilitat, sinó que és inherent a tot esforç per analitzar la moralitat i reduir-la a principis, els quals, mentre no es trobin investits en l´esperit humà de la mateixa sacralitat que posseeix qualsevol de les seves aplicacions, sembla que estan mancats d´una part de la santedat que tenen aquestes.

34 El principi d´utilitat o bé té totes les sancions que pertany a qualsevol altre sistemamoral, o bé no hi ha cap raó per què no les pugui tenir. Aquestes sancions són bé internes, bé externes. De les sancions externes no cal parlar-ne amb gaire extensió. Són l´expectativa d’algun favor i la por d´algun desdeny de part dels nostres semblants, o del Rector de l´univers, juntament amb tot allò que ens fa sentir simpatia o afecte per aquells, o amor o temor per Aquest, i que ens inclinaacomplir la seva voluntat independentment de tota conseqüència egoista. Evidentment no hi ha cap raó per què tots aquests motius d´obediència no s’hagin de poder incloure en la moral utilitarista, i de forma tan completa i intensa com a qualsevol altra. Certament s’hi inclouen tots els motius que es refereixen als nostres semblants, en proporció al grau d’intel·ligència general; perquè tant si hiqualsevol altre fonament de l’obligació moral a part de la felicitat general com si no n’hi ha cap més, el cert és que tots desitgem la felicitat; i per més que ho intentem de forma infructuosa, desitgem que la conducta dels altres s’orienti vers nosaltres, i quan ho fan els lloem pensant que això afavoreix la nostra felicitat la nostra felicitat. Respecte a la motivació religiosa, si és cert que,...
tracking img