Mirall trencat - resum 3a part

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 14 (3458 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 10 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Resum Mirall Trencat
TERCERA PART
Capítol – I –Un matí
L’Armanda desperta a la senyora Teresa a les onze del matí. Li rentà la cara, el pit, els braços i les mans i se les rentà ella mateixa. La va vestir i la va seure a la seva butaca vermella i or. La senyora Teresa li va demanar xocolata en comptes de cafè amb llet.
Mentre la senyora dormia, Masdéu havia vingut amb corbata vermella i unbraçal negre, per notificar-li que el seu pare havia mort. La corbata vermella la portava per celebrar que s’havia reclamat la república.
La senyora Teresa li explica a l’Armanda que ella de jove havia venut peix a la parada que tenia la seva mare. Li explica també que es va enamorar d’un home que ella no sabia que estava casat.
A la Teresa li entren ganes de plorar, però es conté. Finalment ellali preguntà a l’Armanda “Digui’m la veritat, Armanda, vostè que em coneix d’anys: sóc dolenta?”.
Capítol – II -Joventut
Teresa recorda la seva joventut, quan vivia amb la seva mare, quan treballava de costurera a casa d’una cosina germana que es deia Isabel, fent-se ajudar a les tardes a la parada per la Camila. Recorda també quan es veia amb en Miquel Masdéu i el que va fer per poder amagar lapanxa d’embarassada.
Capítol – III –Mort de Teresa
Teresa recorda les tres penes grosses de la seva vida: aquell fill d’en Masdéu, la mort del pobre Jaume i la mort de la Maria clavada. El metge que ara venia a atendre-la era el fill del doctor Falguera que l’havia portada sempre.
Teresa no podia dur anells; els dits se li havien inflat. No poder dur anells la deprimí. Necessitava veure cosesboniques i els brillants eren gotes de rosada. “Gotes de rosada damunt d’una flor” li havia dit el notari Riera un capaltard que s’havien estimat molt.
Teresa va ser la que havia tret la perla de la corbata de Salvador Valldaura mort. Massa bonica per a acabar en un cementiri. Aquella perla l’havien lluïda dos homes. I l’havia regalat al segon per oblidar el primer.
El vell Rovira s’haviaenamorat d’una noia tot prenent cafè a la terrassa del Liceu i ella passava agafada del braç d’aquella amiga tan amiga que no podia recordar com es deia. Fins que un dia passà sola. Ell seguí i li parlà i ella tenia un amor i una criatura. Es deixà estimar. Vingueren aviat les joies i la devoció... Havia conegut tres homes. El primer que semblava un àngel esparracat; i els altres, dos grans homes.Nicolau Rovira havia estat el trampolí que l’havia llençada al món de Salvador Valldaura. No. Tres no. Quatre. Amadeu Riera havia saciat la seva set d’amor... els altres... L’amor que havia sentit per Valldaura s’havia fos i encara no es podia explicar per què. En Masdéu havia estat la il•lusió d’una bogeria viscuda per carrers deserts a l’hora de les primeres estrelles i a l’hora de les ultimesestrelles quan el cel que mor i el cel que neix tenen el mateix color.
Al recordar tot això, féu un xiscle. El mal terrible tornava i tornava l’asfíxia que li feia obrir la boca per buscar un fil d’aire que amb penes i treballs arribava als pulmons.
Capítol – IV –Les habitacions tancades
Sofia Valldaura de Farriols tenia ganes de treure’s el dol. N’havia dut dos anys pel seu pare, dos anys per enJaume, dos per la Maria, dos per l’Eladi i, feia pocs mesos, per la seva mare.
Es reconciliava amb la casa que trobava lletja i vella; amb massa records, amb habitacions on havia deixat d’entrar perquè eren plenes d’una atmosfera que l’angoixava. Tornaria a reprendre les velles relacions. Aniria a París a veure la padrina Eulàlia i el padrí Quim. Prohibirà tornar a tancar amb clau les habitacions dela casa. Senyor Fontanills era l’administador. Ella dona permís per fer totes les reparacions dels habitatges, i Fontanills contestà “Si hi som a temps” perque hi havia uns quants generals que s’havien aixecat a l’Àfrica i que tothom diu que hi haurà soroll. Ella digué que la gent era alarmista i que aquells generals acabarien celebrant amb un banquet la sort d’haver estat nomenats generals. “A...
tracking img