Model Psicoanalític
Páginas: 6 (1370 palabras)
Publicado: 3 de enero de 2013
MODEL PSICOANALÍTIC
Sorgeix de Freud a causa de la seva preocupació per la malaltia mental, la personalitat i la sexualitat al 1890.
Sigmund Freud va ser el creador de la psicoanàlisi però no és correcte reduir tota la psicoanàlisi a ell.
Abans i després de la mort de Freud, altres autors han aprofundit el seu pensament i els seus plantejament des de diferents perspectives, completant-loi millorant-lo en molts aspectes.
Constitueix una psicologia dinàmica, és a dir, que intenta abordar el psiquisme en tota la seva complexitat. Inclou la conducta com un tot condicionat pel passat històric del subjecte. Té com a objectiu l'estudi de l'inconscient a través de la introspecció.
Considera la histèria com afecció psicògena, neurosi. L'estudi psicoanalític de la neurosi recull queaquesta es manifesta com una malaltia més amb una simptomatologia precisa i que hi ha absència d'alguna lesió orgànica. És una malaltia per representació simbòlica, fet que porta a Freud a establir l'etiologia i descobrir l'inconscient, el conflicte intern, els mecanismes de defensa, la repressió, la identificació, la transferència, etc.
Freud estructura la personalitat en el que ell denomina.
La primera tòpica és el sistema inconscient, pre-conscient, conscient.
L’inconscient conté totes les pulsions bàsiques i també tots els pensaments apartats de la consciència, sigui perquè simplement estan latents, sigui a causa del seu origen profund, o bé a causa dels mecanismes de repressió.
No designa tants sols les idees latents en general, sinó especialment les que presenten undeterminat caràcter dinàmic, és a dir, aquelles que, no obstant la seva intensitat i eficàcia, es mantenen lluny de la consciència.
El pre-conscient és una forma de l’inconscient. No es distingeix de l’inconscient més que per l’eventualitat de l’evolució vers la consciència dels pensaments que conté.
El conscient és allò que tenim a la consciència. De totes maneres, l’estudi del conscient no ésl’essencial en les investigacions de Freud, ja que s’interessa més per l’inconscient.
La segona tòpica és l’Id (l’allò),ego (el jo),superego (superjò).
L’allò, el jo i el superjò són les tres parts en els quals dividim l‘aparell psíquic de la persona.
L’allò és compon de tres elements:
1. Les tendències de l’Eros, l’energia del qual es denomina libido. Aquestes tendències comprenenconjuntament la sexualitat i les pulsions del jo.
2. Les tendències lligades a l’instint de mort, constantment neutralitzades per la libido.
3. Els elements reprimits, és a dir, aquells que es mantenen separats del jo mitjançant les resistències que s’oposen a la seva aparició a la superfície.
L’allò esta regit pel principi de plaer. L’activitat psíquica té com a finalitat evitarel desplaer i procurar el plaer.
El jo no existeix en néixer, es crea a partir de l’allò en la mesura en què s’estableix contacte amb el món exterior.
Per tant, es regit pel principi de la realitat (s’aparella amb el principi de plaer)
El superjò va aparèixer d’una manera progressiva en el pensament de Freud:
1. La dissociació d’una part del jo (consciència moral) que pren el jo coma objecte.
2. L’assimilació d’aquesta consciència moral a l’ideal del jo.
3. La característica restrictiva d’aquesta part del jo.
4. La identificació d’aquesta part amb les prohibicions paternes internalitzades.
Per tant, es regit pel principi del deure, encara que Freud no ho diu explícitament.
La teoria psicoanalítica del desenvolupament, comprèn cinc etapes: l'oral,queté lloc durant el primer any de vida, la anal, que va des dels dos anys fins als 4 anys, la fàl·lica, des dels 3 anys aproximadament, el període de latència, des dels 5 anys fins a la pubertat, i per últim, el començament de l'etapa genital, i adolescència.
Etapa oral:
Des del naixement, la font primària de plaer és la regió bucal, ja que l'alimentació i les cures de la succió, són la clau...
Sorgeix de Freud a causa de la seva preocupació per la malaltia mental, la personalitat i la sexualitat al 1890.
Sigmund Freud va ser el creador de la psicoanàlisi però no és correcte reduir tota la psicoanàlisi a ell.
Abans i després de la mort de Freud, altres autors han aprofundit el seu pensament i els seus plantejament des de diferents perspectives, completant-loi millorant-lo en molts aspectes.
Constitueix una psicologia dinàmica, és a dir, que intenta abordar el psiquisme en tota la seva complexitat. Inclou la conducta com un tot condicionat pel passat històric del subjecte. Té com a objectiu l'estudi de l'inconscient a través de la introspecció.
Considera la histèria com afecció psicògena, neurosi. L'estudi psicoanalític de la neurosi recull queaquesta es manifesta com una malaltia més amb una simptomatologia precisa i que hi ha absència d'alguna lesió orgànica. És una malaltia per representació simbòlica, fet que porta a Freud a establir l'etiologia i descobrir l'inconscient, el conflicte intern, els mecanismes de defensa, la repressió, la identificació, la transferència, etc.
Freud estructura la personalitat en el que ell denomina.
La primera tòpica és el sistema inconscient, pre-conscient, conscient.
L’inconscient conté totes les pulsions bàsiques i també tots els pensaments apartats de la consciència, sigui perquè simplement estan latents, sigui a causa del seu origen profund, o bé a causa dels mecanismes de repressió.
No designa tants sols les idees latents en general, sinó especialment les que presenten undeterminat caràcter dinàmic, és a dir, aquelles que, no obstant la seva intensitat i eficàcia, es mantenen lluny de la consciència.
El pre-conscient és una forma de l’inconscient. No es distingeix de l’inconscient més que per l’eventualitat de l’evolució vers la consciència dels pensaments que conté.
El conscient és allò que tenim a la consciència. De totes maneres, l’estudi del conscient no ésl’essencial en les investigacions de Freud, ja que s’interessa més per l’inconscient.
La segona tòpica és l’Id (l’allò),ego (el jo),superego (superjò).
L’allò, el jo i el superjò són les tres parts en els quals dividim l‘aparell psíquic de la persona.
L’allò és compon de tres elements:
1. Les tendències de l’Eros, l’energia del qual es denomina libido. Aquestes tendències comprenenconjuntament la sexualitat i les pulsions del jo.
2. Les tendències lligades a l’instint de mort, constantment neutralitzades per la libido.
3. Els elements reprimits, és a dir, aquells que es mantenen separats del jo mitjançant les resistències que s’oposen a la seva aparició a la superfície.
L’allò esta regit pel principi de plaer. L’activitat psíquica té com a finalitat evitarel desplaer i procurar el plaer.
El jo no existeix en néixer, es crea a partir de l’allò en la mesura en què s’estableix contacte amb el món exterior.
Per tant, es regit pel principi de la realitat (s’aparella amb el principi de plaer)
El superjò va aparèixer d’una manera progressiva en el pensament de Freud:
1. La dissociació d’una part del jo (consciència moral) que pren el jo coma objecte.
2. L’assimilació d’aquesta consciència moral a l’ideal del jo.
3. La característica restrictiva d’aquesta part del jo.
4. La identificació d’aquesta part amb les prohibicions paternes internalitzades.
Per tant, es regit pel principi del deure, encara que Freud no ho diu explícitament.
La teoria psicoanalítica del desenvolupament, comprèn cinc etapes: l'oral,queté lloc durant el primer any de vida, la anal, que va des dels dos anys fins als 4 anys, la fàl·lica, des dels 3 anys aproximadament, el període de latència, des dels 5 anys fins a la pubertat, i per últim, el començament de l'etapa genital, i adolescència.
Etapa oral:
Des del naixement, la font primària de plaer és la regió bucal, ja que l'alimentació i les cures de la succió, són la clau...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.