Musica moonlight

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 2 (361 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 27 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Moonlight és una cançó feta i interpretada per Glenn Miller. Glenn Miller va neixre a Clarinda, els Estats Units , al 1904. Director de big band, trombonista, compositor i arranjador nord-americà.Malgrat el seu virtuosisme com a instrumentista, Miller va aconseguir la fama gràcies a la seva habilitat per als arranjaments musicals, als quals va dotar d'una singular manera d'entendre el swing,lleugera i urbana, que es va convertir en la seva marca de fàbrica. Després d'iniciar la seva carrera musical a principis dels anys vint en companyia de Boyd Senter, el 1937 va crear el seu primerconjunt i, gràcies a la balada Moonlight Serenade, es va donar a conèixer a tot el món. A partir d'aquest moment es van anar succeint els èxits: Pennsylvania 6-5000, Chattanooga Choo Choo o In the mood,entre molts altres. Amb l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, Miller es va enrolar a les forces armades, fins que se li va permetre tornar a reunir la seva banda i tocar la seva músicaper a les tropes amb l'objectiu d'elevar la seva moral.
Aquesta cançó és un tema de Swimg, molt conegut. La melodia és menys espontania i menys vital. Hi ha molts menys trossos solistes, està totmolt més ordenat i és més complex i elegant. La melodia és més suau, ja no és tan extravegant, com l’estil Chicago. El ritme és regular i constan, cada vegada és segueix el mateix patró, i les frasessón curtes i repetides. En aquesta cançó i intervenen només instruments. Els que porten el ritme són: el piano. Els que porten la melodia són tots els altres instruments de vent.

Podem saber queaquesta cançó és un Swimg, perquè conté una gran formació instrumental. Que fa referència a les “Big Bands”, té una gran qualitat dels arranjaments, és més elegant i complex i per la presència demúsics blancs.

Aquesta cançó em sembla bastant avorrida, perquè tot el rato segueix el mateix compàs. M’agradava més l’estil Chicago perquè hi havia molta més emoció i era més improvisada. El Swimg...
tracking img