Mètode Socràtic
Páginas: 2 (316 palabras)
Publicado: 23 de noviembre de 2012
El mètode socràtic.
La reflexió iniciada pels sofistes va trobar amb Sòcrates un problema fonamental, la relació entre l’individu, la societat i les lleis. El que diferencia a Sòcratesdels altres sofistes es l’ intent de superar el relativisme i obtenir la veritat absoluta que es troba examinant-se a un mateix, buscant en la nostra ànima.
Sòcrates cerca les definicionsuniversals que podem descobrir a partir del procediment metodològic que consisteix en preguntar què és? Cosa que configura el fonament de la ciència, que persegueix el concepte, la forma mentalque resumeix i sistematitza la diversitat i el canvi sota l’experiència, que aconseguim en aprendre l’essència de les coses i desprès podrem ensenyar-la als altres.
En mig dels diàlegsamb els seus aprenents, Sòcrates utilitza la seva pròpia manera per fer preguntes i extreure la veritat a aquell personatge. Aquest procediment està format per la ironia i la maièutica. Enprimer lloc, utilitza la ironia que consisteix en portar al personatge que parla amb ell, el qual esta convençut del que sap fins la ignorància que s’oculta en el propi saber d’aquella persona.Per això Sòcrates, que tan sols sap que no sap res, s’amaga ingènuament darrere del no saber, el reconèixer la pròpia ignorància a partir de la qual podem arribar al coneixement. En segonlloc, la maièutica o l’art de donar a llum, Sòcrates completa aquest procés irònic al despertar i il·luminar la pròpia ànima, a la ment, els coneixements que dormien en ella a l’ombra de lesparaules no preguntades, no posades en dubte. Es tracta de llegir a l’ interlocutor un saber que ja té, per a que se’n adoni del que sap, i pugui elaborar una definició diferent a la abansformulada, elaborar una definició satisfactòria.
En conclusió, si afirmem la nostra ignorància arribarem a les definicions universals, que en acotar-les faran possible aconseguir la veritat.
La reflexió iniciada pels sofistes va trobar amb Sòcrates un problema fonamental, la relació entre l’individu, la societat i les lleis. El que diferencia a Sòcratesdels altres sofistes es l’ intent de superar el relativisme i obtenir la veritat absoluta que es troba examinant-se a un mateix, buscant en la nostra ànima.
Sòcrates cerca les definicionsuniversals que podem descobrir a partir del procediment metodològic que consisteix en preguntar què és? Cosa que configura el fonament de la ciència, que persegueix el concepte, la forma mentalque resumeix i sistematitza la diversitat i el canvi sota l’experiència, que aconseguim en aprendre l’essència de les coses i desprès podrem ensenyar-la als altres.
En mig dels diàlegsamb els seus aprenents, Sòcrates utilitza la seva pròpia manera per fer preguntes i extreure la veritat a aquell personatge. Aquest procediment està format per la ironia i la maièutica. Enprimer lloc, utilitza la ironia que consisteix en portar al personatge que parla amb ell, el qual esta convençut del que sap fins la ignorància que s’oculta en el propi saber d’aquella persona.Per això Sòcrates, que tan sols sap que no sap res, s’amaga ingènuament darrere del no saber, el reconèixer la pròpia ignorància a partir de la qual podem arribar al coneixement. En segonlloc, la maièutica o l’art de donar a llum, Sòcrates completa aquest procés irònic al despertar i il·luminar la pròpia ànima, a la ment, els coneixements que dormien en ella a l’ombra de lesparaules no preguntades, no posades en dubte. Es tracta de llegir a l’ interlocutor un saber que ja té, per a que se’n adoni del que sap, i pugui elaborar una definició diferent a la abansformulada, elaborar una definició satisfactòria.
En conclusió, si afirmem la nostra ignorància arribarem a les definicions universals, que en acotar-les faran possible aconseguir la veritat.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.