Música pura i música programàtica en el romanticisme polo pujadas, magda

MÚSICA PURA i MÚSICA PROGRAMàTICA EN EL ROMANTICISMe
POLO PUJADAS, MAGDA

Música pura i música programàtica en el Romanticisme (L’Auditori, 2010) - un estudi rigorós i indispensable per entendre la música en el període en que la música com a expressió dels sentiments arriba a assolir el llindar del sublim- centra principalment la se va atenció a desgranar què són i què representen la músicapura (aquella que es dóna en ella mateixa, en una aliança amb la forma) i la música programàtica (aquella que s’inspira en altres manifestacions artístiques, especialment en la literatura i que es nua indiscutiblement amb el contingut )Però a mig camí dels dos tipus de música neix una de nova, la música absoluta, que es desprèn de la dialèctica que s’estableix entre allò pur i allò programàtic, justal bell mig de dues filosofies contraposades, la de l’ idealisme i la del materialisme.
El context que es descriu és el que defineix l’essència de la música del romanticisme, però també el que permet entendre la música del segle XX i la dels nostres dies, perquè la polèmica entre la música pura i la música programàtica ha representat, en la història del pensament musical occidental, el puntd’inflexió que ha permès la consecució de l’obra d’art total i de la relació de la música amb el cinema, per exemple, i amb altres manifestacions artístiques..

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
LA MÚSICA PURA
1. La religió de l’art i el misticisme musica
2. La nostàlgia de l’infinit
3. El ritme com a música en la música
4. El viatge a la interioritat musical
5. Per una metafísica de la músicaLA MÚSICA PROGRAMÀTICA
1. L’<<extramusical>> i l’aproximació a l’<<obra d’art total>>
2. La proposta poètica del Programa

PREGUNTES
1.CARACTERÍSTIQUES de la MÚSICA INSTRUMENTAL PURA/ MÚSICA PURA/ MÚSICA PURAMENT FORMAL/ MÚSICA ABSOLUTA/ MÚSICA ABSTRACTA / MÚSICA AUTÒNOMA
* Música que neix al Romanticisme (1820-1910).

* Música en la que es troben dosaspectes amb un predomini variable: l’aspecte formal i més matemàtic, mathesis, com a pensament i acció de matriu matemàtica i l’emoció com a pathos, afecte, sentiment, etc...

* Música que és dona en ella i per ella mateixa (es troba deslligada d’altres arts, de la llengua, d’intencions i continguts específics i determinat, de les imatges i argumentacions que puguin ser produïdes per quadreso textos literaris, dels afectes i sentiments concrets accions teatrals...) amb la finalitat de sumar el seu potencial expressiu i creatiu, a fi i efecte d’assolir la màxima experiència estètica.

* Música que té com a columna vertebral les lleis de l’harmonia.

* Música que respon als ideals burgesos i idealistes d’una música del sublim. Dona suport a la música pura vol dir estarcompromès amb la posició burgesa, amb l’art burgès i amb tot el que això comporta.

* Música influïda pel idealisme.

* La seva forma musical per excel·lència es la simfonia.

* Música purament instrumental, purament formal...

* Música que expressa lo inexpressable, allò transcendental. Música que es la condició de possibilitat de captació de la divinitat, de l’infinit, del’absolut, de la voluntat...

* Música que es concep com una música tancada, com a un obra/werk tancada.

* Música que té com a finalitat o objectiu la subjectivitat més pregona que confia en la indeterminació del llenguatge musical més simbòlic de tots.

* Música que utilitza un llenguatge privilegiat i absolut, asemàntic, fugisser que permet la captació del misteri de la vida.

*Música que té una funció plaent i que fuig de la imitació i la música utilitària.

* Música per a que la seva naturalesa s’acosta al sublim i també potència la autonomia, una música autònoma defuig de tot element extramusical, que lligui la seva capacitat imaginativa i fantasiosa.

* Música que és crea el seu propi món, es a dir, que es dóna la regla ella mateixa, un món en ella...