Narcis oller

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1699 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 25 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Narcís Oller va néixer a Valls el 10 d'agost del1846 (Barcelona, 26 de juliol del 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època.
És orfe de pare des dels dos anys, va anar a viure juntament amb la seva mare, una de les més importants de Valls, on es va educar en un ambient molt liberal i il·lustrat. Va seguirles ensenyances del seu oncle, l'advocat Josep de Moragas. Més tard, va estudiar dret abarcelona, acabant la carrera el 1871. Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort. A la seva vida hi ha pocs esdeveniments remarcables -ell mateix deia que vivia comun senzill buròcrata-, com poc remarcable és la incidència de fets biogràfics en la seva producció literària. Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit al catalanisme conservador i perfectament emmotllat dins la classe social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves narracions.
Oller començà a escriure a la seva jovenesa; la producció d'aquests anys, escritaen castellà, és gairebé tota perduda o inèdita. vers 1877 es decidí a canviar de llengua: Vaig veure finalment clar -ens diu ell mateix a les seves Memòries literàries rememorant aquesta època que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible.
En aquest determini van influir diversos factors, entre els quals sembla que s'han de destacarl'impacte que li va fer els Jocs Florals d'aquest any (s'hi premià L'Atlàntida de mossèn Jacint Verdaguer iÀngel Guimerà fou nomenat mestre de Gai Saber) i la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries, en especial amb el grup de la revista La Renaixença.
Oller emprarà el català no només per raons sentimentals i/o polítiques, sinó també per raons estrictament literàries. A finals dels anys 70començava a llegir Émile Zola i altres autors francesos coetanis, tot descobrint la literatura realista, que a nivell castellà conreaven ja autors com Juan Valera i Benito Pérez Galdós. Foren, però, dos íntims amics, els crítics Josep Yxart (que, a més, era cosí seu) i Joan Sardà i Lloret, els quí li van fer veure les possibilitats de la narració realista i naturista i l'impulsaren a escriureseguint el model d'aquests corrents literaris, que eren en aquells moments els que predominaven arreu d'Europa. Una vegada passat a les files del realisme, Oller no va veure altra manera de reflectir fidelment el seu entorn que mitjançant la llengua pròpia del món que pintava. Aquesta actitud, tant a nivell teòric com en la pràctica literària, fou una constant de la seva trajectòria artística ipersonal.
Oller gaudia d'un gran respecte i estimació entre els autors castellans contemporanis (Galdós, Pereda, Valera...) i s'hi relacionava amb freqüència. Aquests, per la seva banda, l'insistien sovint perquè escrivis en castellà, adduint, entre altres, raons de fama i fortuna literària. Oller, però, que tenia plena consciència del que suposava escriure en català, mai s'hi va avenir.

Lanarrativa. Altres gèneresLa narrativa curta d'Oller seguí, a grans trets, la mateixa evolució que les seves novel·les. La seva producció en aquests camp abraça sis títols, que recullen practicament tots el seus contes i novel·les curtes, que, en alguns casos, foren publicats en revistes abans de ser aplegats en volum. El seu primer, Croquis del natural (1879) mostra ja tendències realistes, si bé encarahi predominen els elements romàntics i costumistes. A l'època de plenitud creadora corresponen Notes de color (1883), De tots els colors (1888) i Figura i paisatge (1897), títols que, com tots els dels seus llibres de contes, són ben indicatius de la importància que donava als elements plàstics i descriptius. Anys més tard, quan havia abandonat la novel·la i gairebé tota activitat literària,...
tracking img