Novela cavalleresca

ELS MODELS DE LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

La novel·la cavalleresca és un producte literari genuí de la nostra literatura del segle XV que es troba a cavall entre la novel·la medieval i la novel·la moderna fruit de l’encreument d’una sèrie de tradicions narratives entre les quals cal destacar:

A. LA NOVEL·LA ARTÚRICA

El Jaufré és l’únic exemple de novel·la artúrica escrita en occità. Fouuna obra escrita per un català de cultura occitana. Aquesta és una circumstància no gens estranya atesa la relació cultural –la poesia trobadoresca de la Corona d’Aragó es feia en occità- i polític entre els territoris de Catalunya i el Llenguadoc des des ben antic –colònies hispàniques al Llenguadoc arran de la invasió musulmana al segle VIII, participació de llenguadocians en la reconquesta delsterritoris de Catalunya Vella, suport de la Corona d’Aragó als albigesos cosa que comportà la derrota d’aquestos en la batalla de Muret i el final de la influència catalana en els afers occitans (segle XIII)-. L’obra està dedicada al rei d’Aragó, probablement al rei Jaume I i es pot datar, doncs, en l’últim terç del segle XIII. El Jaufré fou una obra d’èxit en el seu temps a Catalunya. Es tractad’una novel·la llarga, d’autor anònim, de quasi onze mil versos escrita en noves rimades.
El que nosaltres entenem per autoria en l’actualitat és substancialment diferent al que s’entenia a l’època medieval. En l’actualitat som hereus de la visió romàntica que dóna prioritat a l’originalitat. A l’Edat Mitjana, en canvi, els autors no buscaven l’originalitat temàtica en les seues obres. La seuafunció era la rescriptura de patrons anteriors temàtics que tenien el seu origen en diverses fonts.
L’autor del Jaufré té una cultura literària polièdrica. Coneix, per una banda, la lírica trobadoresca i per l’altra la narrativa artúrica francesa. No deixà de banda, però, el coneixementde les llegendes bretones i de les cançons de gesta. Al mateix temps, l’autor demostra alguns coneixements decultura clàssica.
Malgrat seguir un esquema típic de la novel·la artúrica, el Jaufré conté elements d’originalitat. L’obra comença en la cort del rei Artús amb un jove cavaller sense cap experiència, ni vital ni d’armes, que acaba convertint-se en un referent llegendari i conclou amb la culminació d’un amor modèlic, allunyat de les frivolitats de l’amor adúlter i transgressor de la tradiciótrobadoresca. Aquests objectius tan transcendents de l’obra, però, no eviten que l’autor, per tal d’aconseguir l’acceptació del públic recorra als episodis còmics i incloga elements fantàstics: bèsties fabuloses, gegants, fades, mags, força sobrenatural de l’heroi, ambientació exòtica, etc.
El Jaufré és clarament una novel·la artúrica ja que s’hi poden identificar els següents grans tòpics de lamatèria artúrica:

• L’aventura i l’amor són els motors de la història.
• El protagonista té les característiques del cavaller errant: el valor, el gust per l’aventura i el risc, el capteniment moral, la generositat, el sentit del deure, la felicitat d’estimar i de ser estimat per la donzella més bella del món, etc.
• El fil argumental, propi d’una novel·la artúrica,amb els personatges habituals d’aquestes (el rei Artús, Gauvain, Keu) i la seqüència d'aventures que segueixen els protagonistes.

En el Jaufré també trobem exemples temàtics que podrien tenir un origen temàtic bretó. En són un clar exemple aquells elements fantàstics com el cavaller mag i el personatge de la fada del món aquàtic.
El que és més novedós al Jaufré són les situacions còmiques enquè es veu situat el rei Artús. Com era habitual a l’Edat Mitjana, la recepció inicial d’una obra era oral i en la lectura del Jaufré es podien invertir ben bé vuit hores per tal de recitat tots els versos! Per aquesta raó, el seu autor va haver de recórrer a elements temàtics de contingut còmic per tal que l’audiència no perdera l’interésque podia converitr-se en feixuc en un relat tan...