oda a espanya

Nil Oliveras
ODA A ESPANYA
ODA:
L'oda és una composició lírica en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea. Va néixer a Grècia i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor.
Son odes per exemple:Bonaventura Carles Aribau - Oda a la pàtria (1833) -, o Jacint Verdaguer - Oda a Barcelona (1833) -, o l'oda de Joan Maragall - Oda a Espanya (1898)Modernament, es concep com a oda qualsevol poema líric laudatori, independentment de la seva forma.
JOAN MARAGALL
Joan Maragall i Gorina (Barcelona,10 d'octubre de 1860-20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretatel floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. Laseva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i la Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses iuna forta implicació política. Entre l'«Adéu Espanya» i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira,president de la Generalitat deCatalunya entre 2003 i 2006.
Primera etapa (1860-1891)
Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a «vitalista», abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any 1891, i destaca pels poemes plens de vitalitat i energia.
Segona etapa (1892-1900)
En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme; es manifesta un Maragall dual que Gaziel descriu ambla seva teoria del «doble fons»,una figura desenvolupada arran d'unes paraules de Maragall on manifestava: «La vida, contemplada per sobre i en total, és hermosa: la vida, viscuda, és trista».D'aquesta manera explicava el fet que apareguin a l'obra de Maragall, per una banda, uns textos de procedència més aviat externa i intel·lectual(va treballar en diversos diaris i revistes com el “diario deBarcelona”, L'”Avenç ”, on va escriure el primer article en Català sobre Nietzsche) i, per l'altra, uns altres procedents d'una font més profunda i íntima, els textos més religiosos.

Poemes d'aquesta època son:La vaca cega, Paternal i Excelsior
L'any 1894 va guanyar l'Englantina d'or als Jocs florals de Barcelona amb el poema La sardana; a l'edició del 1896 va obtenir la Viola d'argent amb Elmal caçador.
En aquesta segona etapa Maragall comença a desenvolupar un catalanisme diferent del de la Renaixença que aparellava al vitalisme. L'any 1898 va publicar els seus «tres cants de guerra»: Els adéus, Oda a Espanya i Cant del retorn, iniciant-se un procés de ruptura amb Espanya.
Tercera etapa (1901-1906)
L'inici d'aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrduadels amics. Els amics, no solament l'estimulaven sinó que també l'apartaven «del seguiment de les pròpies conviccions».L'actitud de Maragall és «prompta a l'entrega i a la renúncia, a la serenitat i a la nostàlgia».
El 1900 escriu el seu llibre culminant Visions & Cants; és el moment en què comença el distanciament del modernisme i esdevé un escriptor de fama reconeguda. En aquests anys va...