origenes y consolidacion del ctalanismo

Introducció
Catalunya havia perdut la seva
independència política el 1714:
Decret de Nova Planta
El desvetllament d’una consciència d’identitat catalana
sorgiria durant el S. XIX:
Ascens d’una nova ideologia
a Europa: el nacionalisme

Renaixença

Una Catalunya avançada
econòmicament
i social respecte a Espanya

Proteccionisme

Reacció enfront del procés
centralitzador icastellanitzant
de l’Estat liberal

Federalisme
Carlisme

1.- Es desvetlla una consciència nacional
La Renaixença

Romanticisme
Oda a la Pàtria de Carles Aribau
(1833, identifica poble, llengua i pàtria)

Rubió i Ors

La Cultura popular
Teatre, cant coral, premsa...
Rebuig de l’elitisme dels Jocs Florals

Pitarra, Clavè,
La Tramuntana, La Campana de Gràcia
Te un caràcterprogressista, republicà i democràtic

“Lo Gayter del Llobregat”
Ús del català com a llengua literària

Jocs Florals 1859

2.- La renovació del catalanisme cultural:
el Modernisme

Popularització de l’ús del català

Romanticisme (XIX)
Arrels del passat nacional
Folklore i llengua
Llibertat nacional dels pobles

Es considerava cultura catalana, autòctona i
diferenciada de la resta de lapenínsula.
Justificació de Catalunya com a nació

Nacionalisme cultural

Què va facilitar el desvetllament d’una identitat
col·lectiva catalana?
Fou l’esperit d’exaltació de la llibertat política i
nacional dels pobles i la valoració de la llengua
autòctona com una de les expressions més genuïnes
d’un poble el que facilità el desvetllament d’una
identitat col·lectiva catalana i l’adopciódel català
com a llengua literària, en comptes del castellà.

Quines són les bases ideològiques del Romanticisme?
Les bases ideològiques del Romanticisme que incidiren
profundament en els representants de la Renaixença
foren: l’exaltació de la llibertat política i nacional dels
pobles, que com a individus col·lectius estan dotats de
peculiaritats i diferències; la valoració del patrimonipopular i folklòric i, sobretot, de la llengua, com a elements
diferencials d’una nació, i la recerca en el passat de les
arrels nacionals, que s’idealitzen.

Modernisme i nacionalisme
La generació literària del Modernisme de final de segle
havia deixat enrere el regionalisme renaixentista dialogant
amb la cultura espanyola, per aspirar a tenir una cultura
catalana, és a dir, unacultura nacional, amb Barcelona per
capital, i per això s’havia difós un afany de contactes amb
Europa, lligat a una ruptura de la dependència cultural
respecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altra
solució, per a Catalunya, que la d’europeïtzar-se, “tallant
més o menys lentament la corda que la lligava a la Morta”.
L’autonomia cultural no es podia aconseguir sense la
política. Modernismei nacionalisme anaven plegats.
Balcells, A., Història del nacionalisme català. Editat per la Generalitat de
Catalunya. Barcelona, 1997.

2.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) I
La lluita contra el centralisme i la uniformització : federalisme i tradicionalisme
Federalisme: un projecte de descentralització de l’Estat
Va tenir el seu màxim esplendor durant el Sexeni DemocràticMàxim representant: Pi i Margall

Gran influència a Catalunya: Clavé, Cerdà, Almirall...
Almirall havia fundat a Catalunya “El Estado Catalán”
(1873)
Projecte de “Constitució de l’Estat Català dins la
Federació Espanyola” (1883) per Vallès i Ribot

2.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) II
La lluita contra el centralisme i la uniformització : federalisme i tradicionalismeFracassat el federalisme
a Espanya,

Valentí Almirall: impulsa un
projecte polític propi de Catalunya:
Pas del federalisme al catalanisme

Fracàs d’Almirall
Un projecte excessivament
progressista per a la burgesia
catalana

Diari Català
“Lo catalanisme”

(1886)
Una visió progressista de Catalunya
Catalunya, factor de progrés a Espanya

Després de convocar el Ir

Congrés...