Osie

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 42 (10450 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 24 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Jesús Moncada: Històries de la mà esquerra

1. “Jocs de caps”

1. Hermes de Tamariu, cafeter d’El Peix que Fuma, es mostra desanimat i pesimista. Per quins motius es trova d’aquesta manera?

Per qué Hermes está presidit per un ambient de quotidiana camaradería, en una constant i mateixa rutina que no canvia. Se sent atrapat en una época de la seva vida que sembla no avançar mai. Un homeinsegur que fuig d’ell mateix.

2. Amb les paraules següents, el narrador capgira la situación exposada fins aleshores. Llegiu el text i explique què comença a succeir a partir d’aquell moment:

De sobte un cop de vent obrí de bat a bat les portes del café i fullejà el calendari. Els caps dels jugadors es van desfer; un revoltim de cendra emboirà El Peix que Fuma com un confit macabre defesta d’ultratomba.

Una cosa estranya ocorria amb els caps dels jugadors, com si anessin engrunant-se a poc a poc. De sobte, van canviar d’indentitat, es van convertir en els caps de Francesc Ibars, Joanet del Sastre i Sebastià Peris, antics amics i companys d’Hermes de Tamariu, que eren ja morts. Fins i tot un dels caps, el de Joanet, va començar a cantar. Desprès d’aquelles aparicions, Hermes esva fixar en el cap d’un dels jugadors; era el seu cap. L’esperit portava el mateix canotier que tenía l’Herme quan va anar de viatge de nuvis a Barcelona. De sobte començava a sentir les veus que el cridaven, les veus dels seus companys que eren ja morts. Hermes s’estava tornant boig. Més tard, els caps van desaparèixer de cop i el cafè va tornar a l’estat del començament. Ell, una vegadaconscient va donar corda al rellotge que portava parat 30 anys.

3. En el moment culminant de la historia, un personatge se lo apareix i li diu: -Hermes, ets un covard. I li parla d’una oportunitat. Llegiu el text que teniu a continuación: Aquest text metafòric es la clau de tot el misteri que Hermes tractava d’entendre. Ajudeu-lo a desxifrar cadascuna de les metàfores subratllades:

- Tanmateix,tens una oportunitat; encara falta un cap per jugar la partida.- Per a què la vull, l’oportunitat?- tallà l’Hermes- Ja ho has vist. Sempre ens fan trampa a la darrera basa. – Tot i saber que és així, cal jugar i bé. Sense la mort no viuríem, vet aquí la paradoxa! Però tu, com un covard, t’has embenat els ulls per no jugar.

Al portar una vida rutinaria, sense canvis, repenjada en una eternasolitut, Hermes viu agafat al passat. S’imagina que els seus companys encara estan allà amb ell, que estan asseguts a aquella taula del seu café, jugant aquella partida de cartes que no va acabar mai. Sebastià fa reaccionar a l’Herme dient-li que ha de possar fi al passat i enfrontar-se al present. Que fins que no s’acabi aquella partida els records seguiran presents.

4. Abans de desaparèixer, elpersonatge enigmàtic- anomenat Sebastià Peris- li dóna un darrer consell. Argumenteu quin és el missatge, la idea central, que s’amaga darrere d’aquestes paraules:

Cal sempre caminar. Bé, ara ja t’ho he dit tot. Aquesta partida, la jugaràs tu sol, vulgues o no, amb tu mateix. Tan sols hi falta un cap.

Sempre s’ha de mirar endevant, (referint-se a Hermes i al seu passat), que ha de viure elpresent, el dia a dia ell sol, sense l’ajuda de ningú.

5. Finalment torna a la realitat quotidiana. Però alguna cosa ha canviat en la mentalitat i en el carácter d’Hermes. Expliqueu què vol fer-nos entendre el narrador quan diu en la darrera frase: Ara, després de trenta anys, dóna corda al rellotge!

Després de tants anys atrapat al passat, Hermes desideix afrontar les coses. Llavors torna aposar en marxa aquell rellotge que estaba aturat aquell mig dia de trenta-dos anys enrere.

2. “L’ull esquerre de Tomàs d’Atura”

6. LElvira i l’Alexandre són supersticiosos. Analitzeu les supersticions que apareixen a la historia: anomenar a les bruixes, sentir tres cops a la porta i trovar sal a l’escala.

Alexandre diu que la seva veïna Carmeta es com una bruixa. L’Elvira...
tracking img