Otras Inapropiables

"Otras inapropiables"

Capítol 3: "Intelectual orgánica certificada"

L'autora ens fa una breu introducció explicant-nos una mica com era la seva infància i de quina manera la publicitat va canviar la manera de fer de la petita societat rural en que vivia. Exposa com actualment se'ns mostren els productes fets en cadena com si fossin la millor opció i els més adients, a diferència delsantics productes casolans.
Seguint aquesta línea, el següent que ens exposa és un exemple de com les persones que treballen en un àmbit rural són vistes com persones poc intel·ligents, al contrari que les persones de ciutat. Ens comenta que la seva mare es va criar en la cultura obrera immigrant i col·lectiva de la ciutat de Nova York als anys 1930-1940, i que d'aquesta manera s'ha format molt més enpragmatisme i sap valorar la feina ben feta, a més a més és una persona que fruit de la seva experiència, sempre segueix el seu propi instint quan ha de prendre decisions. També exposa alguns casos de familiars seus que han tingut molt de pes en diferents àmbits i canvis de pensament durant la història.
L'autora ens comenta com gràcies als seus pares, ara ella és una "jíbara shtetl" , és capaçde creure en la seva pròpia intel·ligència i raonar sobre temes importants que es presenten en l'actualitat i en el passat. Segons ella els seus pares la van instruir en molts àmbits i corrents des que era molt petita, fins i tot amb temes que no tornaria a tocar fins que anés a la universitat.
Ens explica com durant la dècada de 1970 ella formava part d'un grup d'autoconsciència en el qual escompartien experiències sobre la visió de la realitat i del feminisme que tenien cada una. Aquestes experiències, percepcions, pensaments i sentiments, tenien sentit per a totes elles, i d'aquí, van utilitzar aquesta experiència compartida com a font d'autoritat. D'aquesta manera criticaven versions oficials de la realitat, i es recolzaven en literatura feminista com "The mith of the vaginalorgasm" o poesia de Susan Griffin per exemple. Experimenta com dones de diferents cultures, edats, raça... es troben ara compartint uns mateixos fets i lluitant per uns mateixos fins, coneixent-se i passant per el mateix procés de testimoni.
Ara, l'autora observa com tot això que ha experimentat i viscut, es transforma en coneixement per a altres persones. Veu com la seva vida, a l'igual quel'exemple de l'arbre "neem" te valor per sí mateixa i per a la seva utilització. No obstant, tal i com comenta al principi del capítol, ara el que és bo i millor, es allò comercial i a gran escala, i per tant ara, d'alguna manera els grans empresaris processar, sintetitzaran i fabricaran aquesta informació per tal de extendre-la de tal manera que perdrà tota la seva essència i serà irreconeixible.
Araens fa la comparació amb formatges i la seva elaboració artesanal. Ens explica com artesanalment el formatge es mantenia molt millor i fins hi tot encara que florís, només ho feia per fora de tal manera que es podia tallar aquesta part i menjar l'interior en bones condicions. No obstant un cop més apareixen els productes prefabricats i artificials. Aquest nou producte està ben precintat i ésmolt colorit però no es conserva igual, sinó que quan es fa malbé, ho fa per tot arreu, no es pot aprofitar res. Així aquest procés d'industrialització destrueix la essència vital del producte original. I amb aquesta metàfora explica que la els estudiants, no són capaços de pensar per si mateixos, sinó que només confien en les "marques" i en els pensaments d'altres autors.
Ens presenta la societatacadèmica com a un col·lectiu de gent que es sent orgullosa de poder parlar en amb un llenguatge tan elaborat i de tenir aquest "envoltori" tan difícil d'entendre. Humilien a les persones que no el poden seguir i donen a entendre que només les persones que poden manegar aquest llenguatge son capaces de pensar. A més, s'acusa a aquells que no el domina, o a les dones com ella esmenta, de no tenir...