Pac 1 Psicologia Social Uoc (2012)

Una vegada acabat el debat i havent llegit el Mòdul 1 de l’assignatura, treballat els diversos articles i vist els vídeos proposats he pogut extreure diverses conclusions.

Entenc i, em posiciono,en que la Psicologia Social es preocupa i s’ha preocupat fermament en facilitar la reducció de l’hostilitat entre els grups humans i en atenuar els fenòmens de discriminació que neixen dels prejudicissocials. És en aquest sentit, i des de la perspectiva del construccionisme social que m’agradaria abordar el tema de la bogeria, l’etiquetatge i la normalitat que s’han proposat en el debat.
Lesúltimes corrents en Psicologia Social, es decanten majoritàriament pel Construccionisme Social, que postula que és necessari qüestionar les veritats acceptades, que cal tenir present la realitat imoment històric del coneixement, que aquest coneixement és el resultat d’una construcció col·lectiva i accentua la importància del llenguatge i el discurs en la construcció psicològico-social.
Acceptantaquesta perspectiva com a vàlida, i segurament, és a la que més propera em sento, si acceptem la relativitat històrica i cultural de totes les formes de coneixement, la veritat es torna un concepte, simés no, problemàtic, ja que tot coneixement, és el resultat d’un punt de vista i serveix a certs interessos. Així que etiquetar o catalogar d’anormal algú seria erroni i innecessari. Em posicionoamb aquesta idea sobretot havent llegint el conte de G. García Márquez que m’ha causat gran impacte. Com una persona “normal” pot arribar a ser tractada com “anormal” només per la interpretació del’entorn, les circumstàncies d’un moment i una situació determinada.
Després de veure els vídeos i lectures proposades, l’experiència d’aquestes persones em reafirma de la perillositat dels prejudicis i dela importància del llenguatge com a canal de construcció de categories que ens serveixen per a estructurar la percepció del món, per a estructurar l’afectivitat i per a desenvolupar les relacions...