Pac 1

HUMANITATS – PSICOLOGIA
PAC 1

1. Breu anàlisi comparativa de dues escoles o tradicions històriques de la psicologia científica.

Durant els primers anys del segle XX van sorgir una sèrie d’escoles que, ja sigui per acció o reacció, es poden considerar hereves del fracàs de la psicologia del contingut de Wilhelm Wundt a finals del segle XIX. D’aquestes dues escoles en volem destacar icomparar dues: el conductisme de John Broadus Watson i la psicoanàlisi de Sigmund Freud. El conductisme és considerat com una psicologia plenament americana ja que s’origina als Estats Units i encaixa a la perfecció amb la cultura d’aquest país. Per la seva banda, la psicoanàlisi és obra d’un austríac que va rebre múltiples influències culturals.

Malgrat la coincidència en l’época de sorgiment,ambdues escoles es posicionen en paradigmes diferents i fan ús de metodologies que poc tenen a veure entre elles. Aquestes diferències venen marcades essencialment per la diferent gènesi de cadascuna. Si bé el conductisme va néixer com a reacció a la psicologia del contingut i postula principis contraris als proclamats per aquesta, la psicoanàlisi no es pot considerar com a oposada als pressupòssits deWundt, ja que beu d’unes fonts pròpies que inclouen influències de l’empirisme, de Darwin, de l’idealisme alemany, de la tradició jueva i de la psicologia clínica francesa, entre d’altres moltes influències.

Aquest origen tan diferent, com ja hem dit, determina les característiques pròpies de cada una de les dues escoles i les situa en una oposició frontal. El conductisme se centra en l’estudidel comportament de l’ésser humà situant-se en un estricte objectivisme. El conductisme defensa que la psicologia té un caràcter plenament objectiu. És per això que recorre a la psicologia animal i l’aplica a l’estudi dels éssers humans. En el conductisme el treball en el laboratori és fonamental, ja que tan sols estudia allò que es pot observar. Aquest caràcter plenament objectiu fa que no hihagi lloc per a posicions mentalistes. Hi ha en aquesta escola una exigència en l’ús de mètodes objectius de la ciència natural per analitzar la conducta que, per a ells, és observable i mesurable fent ús d’un mètode experimental que prové de la física i de la química. La conducta es pot observar i mesurar; és considerada com un conjunt de secrecions de les glàndules i moviments muscularsdeterminats per uns estímuls del medi que es poden manipular. Això fa que qualsevol procés mental o de la consciència no puguin ser considerats com a procesos físics i químics i, per tant, que no siguin dignes de ser estudiats pel conductisme.

Així doncs, mentre que el conductisme se situa en aquest clar rebuig de la consciència i un atac a la introspecció, la psicoanàlisi es posiciona justament en ellloc contrari: el seu camp d’estudi és precisament la ment humana. La psicoanàlisi defensa que la vída psíquica de l’home està conformada per una part conscient i una altra d’inconscient. En l’inconscient s’hi amaguen les forces que determinen el comportament de les persones. L’inconscient es presenta com un terreny censurat pel jo conscient, que reprimeix els impulsos i els desitjos que elconformen. La psicoanàlisi, a diferència d’altres escoles com el conductisme, no té una formalització teòrica ja que no pot demostrar les seves teories d’una manera empírica. Els conceptes amb què treballen són poc precisos i no es deixen verificar fàcilment. El conductisme, per la seva banda, és comprovable empíricament ja que, com hem dit, se situa en el pla experimental.

En el conductisme, l’estudide les associacions entre els elements del medi i la conducta de l’home permet que s’erigeixi un sistema psicològic en què els estímuls queden lligats a les respostes de manera que quan es presenta un dels dos elements, se’n pot endevinar automàticament l’altre. Així, un individu pot aprendre a partir d’unes conductes que han estat adaptades per uns determinats estímuls al medi, fent que...