PAC 1

1. La concepció que té en Jordi envers a l’ensenyament i aprenentatge és molt tradicional i està molt lligada a un enfocament d’inspiració conductista.
Per en Jordi el procés d’ensenyament-aprenentatge consisteix en instaurar en els alumnes conductes (continguts) descrites pel professor i que els alumnes siguin capaços de proporcionar una resposta observable que doni a entendre que han “aprés”els continguts (com pot ser fer els exercicis correctament).
Els factors que intervenen en aquest procés semblen ser la transmissió de continguts (estímuls), l’adquisició dels mateixos i la resposta observable que es mesurada pels resultats dels alumnes: en termes de demostració d’interès i valors numèrics i acumulatius (exercicis, exàmens, respostes memorístiques...).
Podríem relacionar lapràctica educativa d’en Jordi amb la teoria del condicionament operant, concretament amb l’aplicació de l’ensenyament programat. L’aprenentatge es donaria per una acció combinada entre la discriminació (donar una resposta davant un cert estímul) i generalització (transferir aquest aprenentatge a altres situacions). Com hem dit, s’espera dels alumnes unes respostes observables davant d’unsestímuls, però hem de tenir present que aquestes respostes venen descrites pels que planifiquen el currículum. Per tant hi ha una especificitat en les respostes i el propi ambient de l’aula exerceix un control.
La utilització del llibre de text és el principal instrument que fa servir el professor en les seves classes teòriques de caràcter tradicional i podria ser un exemple d’aplicació d’ensenyamentprogramat: l’enunciació explícita dels objectius del programa, entesos com a respostes observables i mesurables, la presentació de la informació seguint una seqüència ordenada d’elements curts i de dificultat creixement, i el plantejament de preguntes als alumnes perquè proporcionin respostes finals establertes pel propi llibre.
En aquest procés d’ensenyament-aprenentatge, el paper protagonistael té el professor en la manera en com organitza els continguts, mentre que els alumnes tenen un paper passiu. Això provoca una falta de motivació envers les explicacions del professor, deixant de banda els propis interessos dels alumnes i els aspectes cognitius i socioculturals dels alumnes. Sembla en Jordi no entengui quina és la seva implicació en el procés, doncs entén que si els alumnes noaprenen és perquè “ells” no estudien.
Un altre aspecte que ens revela una programació de l’ensenyament és la planificació curricular estructurada: Un exemple es quan ens diu: que en Jordi estudia amb deteniment els objectius que pretén aconseguir i els continguts que ha d’ensenyar de la seva àrea per a cadascun dels cursos on fa docència. Ell mateix s’encarrega d’estudiar prèviament les respostesque ha d’esperar dels seus alumnes.
A més, en cap moment ens parla d’una connexió entre els coneixements previs o estructures de coneixements que ja tenen els alumnes. En un moment del relat, s’explica que en Jordi intenta trobar més material que es vinculi amb el temari, deixant entreveure que s’adona que hi ha alguna cosa que falla i que això pot ajudar, però no acaba de concebrel’aprenentatge com una relació entre coneixements previs i nous.
Les seves classes no suposen cap repte cognitiu pels alumnes, i sembla que en Jordi es limiti a transmetre continguts teòrics com a mena d’estímul, a més de fer un aparent mal ús dels reforçaments. Es tal la programació de l’ensenyament, que en Jordi dóna més importància que es donin tots els continguts en el temps establert que en el fet queels alumnes siguin capaços d’aplicar aquest coneixement i puguin fer una activitat constructiva de l’aprenentatge, es valora la rapidesa de l’aprenentatge i no tant que sigui un aprenentatge significatiu pels alumnes. D’aquí que quasi mai tinguin temps de fer els exercicis ni de corregir-los. Cosa que provoca que no hi hagi una interacció entre el mestre i els alumnes sinó que la relació que...