Pac 2 Fonaments I Evolució De La Multimèdia

Fonaments i evolució de la multimèdia






Segona Prova d’Avaluació Continuada:

Origen i vigència de la multimèdia.



















Apartat 1: Vides paral·leles



Alan Kay i Douglas Engelbart

Ens trobem davant de dos personatges que foren pioners en el desenvolupament de les tècniques d'interacció entre l'humà i la màquina, és a dir, en les interfíciesd'usuari. D'una banda, fent referencia les bases de les interfícies hardware, cal nomenar Engelbart, inventor del "ratolí". Un mecanisme que va permetre la interacció explícita de l'usuari amb la màquina d'una manera molt directa i simple. Però per a augmentar el grau d'interactivitat, cal combinar aquest hardware amb el desenvolupament d'interfícies de software del ordenador.
El mateix Engelbartva creure necessari definir les funcions que necessitarien els programes i ordinadors per millorar la relació amb el coneixement humà i millorar el rendiment. Així doncs, va desenvolupar conjuntament amb Ted Nelson una interfície de software que continguera pantalles amb imatges en bits, finestres múltiples (però fixes), i software multiusuari; que permetera implementar nocions d'hipermèdia ihipertext en l'ordinador. Aquest va ser un detonant que suposà un gran pas entre l'enteniment de l'home i la tecnologia informàtica.
Sorgeix doncs, un estudiant anomenat Alan Kay. Aquest havia estat influenciat per una aplicació anomenada Sketchpad, un programa informàtic que permetia la manipulació directa d'objectes gràfics a l'ordenador; llavors va considerar, tal i com ja havia consideratEngelbart anteriorment, que l'ordenador podia ser considerat una extensió de la ment humana. Però va suggerir l'existència d'un problema amb els sistemes d'informació dels ordenadors: les interfícies d'aquests mai s'havien tingut en consideració i presentaven un aspecte i un sistema de comunicació molt complexe per a qualsevol persona que no fora un professional de la informàtica.
Així doncs, Kaydecideix fer que la interfície passe a ser quelcom familiar i fàcil d'utilitzar per als usuaris, inclús per als xiquets, ja que els estudis de l'època ja advertien que amb l'ordenador s'obria un ventall de possibilitats en l'ensenyament. En aquest punt, Kay decideix crear el seu propi llenguatge informàtic partint d'elements que havia aportat gent com el mateix Douglas Engelbart, és a dir, un llenguatgemés flexible i semblant al llenguatge humà.
Kay, en base a les tesis del mateix Engelbart, va fer progressar el camp de la interfície gràfica. Tant es així, que va resoldre les mancances del sistema de finestres que havia ideat Engelbart amb un mètode que considerava la pantalla de l'ordenador com el nostre escriptori virtual. Així, utilitzant el ratolí d'Engelbart es podrien organitzar "fulls ifinestres" dins de la interfície gràfica que Kay havia desenvolupat partint de tesis d'Engelbart. Posteriorment, seguint amb l'adaptació de les interfícies a la psicologia humana, s'han anat incorporant mes "objectes" a l'escriptori.

Es podria dir que a banda de les accions tècniques que tenen en comú, aquests dos personatges tenien en comú la idea de la estandardització de l'ordenador, és adir, que aquest deixara de ser un utensili relegat als laboratoris.
El mateix Engelbart dia que: "tenim la necessitat d'incrementar l'intel·lecte humà" . Mentre Kay afirmava que "arribarà un dia que tots els usuaris seran a la vegada programadors".
Afirmacions com aquestes servirien posteriorment com a base de la implantació de la informàtica personal.




Amb el pas dels anys, tal i comdesitjaven Alan Kay i Douglas Engelbart, les interfícies es tornaren accessibles per a tots els usuaris, que ja podien comprendre el sistema de llenguatge que utilitzaven els ordenadors. En l'àmbit dels vídeo-jocs, existiren dues persones que ajudaren a reforçar les relacions d'interactivitat entre l'usuari i la màquina:

Sid Meier i Shigeru Miyamoto


Ens trobem davant de dos dissenyadors de...