Pac 3

El meu cas acadèmic, com a estudiant de psicologia, no ha fluït amb gaire naturalitat. Els meus inicis com a estudiant de psicologia van ser en una universitat presencial de Catalunya, alhora quecompaginava una feina en una altra població. Quan portava gairebé tres anys de carrera les meves reflexions e idees sempre interactuaven: estic fent el que desitjo? O potser hi ha una carrera que s'adiumés amb les meves expectatives personals i professionals?

Mead, 1934 descriu a la persona en termes interactius i dialèctics entre dues parts el “mi” i el “jo”, on el “mi” és la part de la personaque està formada per les interaccions i experiències externes al subjecte, mentre que el “jo” és la part més individual e innovadora, ja que no ve donada per cap copia, si no, per la presentació deuna nova situació i la reacció conseqüent no apresa del individu.

En resum, vaig deixar la carrera. Vaig posar en marxa la meva autoreflexivitat extraient conclusions sobre la meva experiènciaacadèmica (reflexió sobre la acció- el “mi”), observant i participant de voluntariat en diverses professions desconegudes (reflexió en l'acció – el “jo”) i vaig concloure que volia acabar la carrera peròen un context i metodologia diferent. Va ser el moment en iniciar els meus estudis a la UOC (interiorització del “jo”- autoconsciència).

Al finalitzar el primer any em vaig adonar de les raons iles dinàmiques autoreflexives que havia utilitzat, de manera conscient e inconscient, per escollir-la. Les meves experiències en la vessant acadèmica (consciència històrica) em van ajudar i encaminarcap a un canvi en la metodologia de estudi, escollint la metodologia a distancia (el subjecte relatiu/reflexiu modifica el seu comportament). Un cop vaig iniciar la UOC vaig poder comprovar que seguiauna metodologia d'estudi que afavoria la meva vessant reflexiva, potenciant el llenguatge i el diàleg com la via comunicativa entre els diversos alumnes i consultors, pràctica que afavoreix la...