Pac1 interculturalitat

INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ – PAC 1
ESTUDI DE CAS: Part B Informe

a) Les actores principals de la polèmica eren dues: l'Anna, cap d'estudis i la Fàtima, alumna de secundària. ¿Quina noció de “cultura” comparteixen les dues?

Ambdues protagonistes comparteixen totes aquelles característiques que són universals en els essers humans i què els fan diferents a les altres espècies animals.Aquestes característiques són la comunicació simbòlica, la transmissió generacional de la cultura, l’adaptació al medi i la seva transformació, valorar, jutjar, actuar.
No obstant, el vídeo ens mostra que encara que hi ha unes característiques universals, existeixen diferents formes d’adaptar-se al món, dels diferents grups que els componen, aquestes diferències estableixen la identitat culturali aquesta varietat de cultures és el que denominem particularisme. Aquest particularisme és la base del universalisme que conformen la totalitat de grups culturals que conformen l’univers. Aquesta existència de diferents manifestacions de cultures, obre la possibilitat de la comparació entre elles, en aquest cas concret, la comparació que ha fet la cap d’estudis, ha suposat una comparació plenade judicis de valor i des d’una visió jeràrquica de superioritat per part d’una cultura dominant que no accepta les costums que predominen i que són importants per l’altre cultura, de la que pensa que és inferior; amb aquesta comparació s’ha produït per part de la cap d’estudis una manifestació de irreductibilitat o incompatibilitat.
La cap d’estudis ha interpretat la costum i creença de laFàtima de portar el vel, des d’una postura intransigent, d’incomprensió, de falta de respecte i de no acceptació de l’altre cultura, es a dir, de d’una visió d’etnocentrisme. Aquets criteris propis i intransferibles, a l’hora de comprendre la realitat de la Fàtima i la seva cultura, des de la seva moralitat, dels seus valors i les seves creences, és un clar exemple de relativisme.
b) És possiblefomentar un programa d'interculturalitat fort en el context analitzat?
El centre educatiu del vídeo adopta un discurs educatiu amb incompatibilitat entre educació intercultural i educació escolar. La posició del centre és simplement com a mero transmissor de la seva cultura escolar, formada amb uns codis i models que no són qüestionables, són els que són. És un centre que rebutja incloure dintrede les seves aules manifestacions d’altres cultures i que adopta una visió d’etnocentrisme. Es tracta d’una postura que tendeix a rebutjar la inserció de qualsevol postura o programa intercultural.
Fomentar un programa d’interculturalitat fort, seria que el centre escolar tingués un compromís per a la renovació pedagògica, que volgués ser un centre obert a un currículum multicultural. Uncentre que volgués aprendre que demanés orientació i ajuda de les distintes associacions de solidaritat amb els immigrants i que comptés en la elaboració del materials didàctics amb la participació d’experts en temes interculturals, així com d’una representació de les diferents cultures que l’assessores en situacions a les que ells encara no saben solucionar.
c) En relació amb el cas del CEIPMàrius Torres de L’Hospitalet del Llobregat1,
justifiqueu conceptualment la decisió de l’equip directiu d’implantar l’uniforme com a eina d’homogeneïtzació. Descriviu les implicacions d’aquest tipus de polítiques i relacioneu-ho amb les repercussions educatives per a la adolescent i/o per al centre docent del vídeo. Quines conseqüències pedagògiques es poden apuntar, sempre en clau d’educacióintercultural?

El cas del CEIP Màrius Torres i segons l’article d’El Pais: el seu equip directiu “ha acordado implantar el uniforme para niños de 5 a 11 años para "dignificar" la escuela y mejorar los resultados académicos”.

Si el 90% dels alumnes són immigrants, no entenc la paraula “dignificar”. Segons els expertes educatius la millora en el rendiment escolar, que seria la segona proposta...