PAC3 Historia de la psicologia

CARLES MARTÍNEZ SOMOLINOS

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA—PAC3
HIST
Dues psicologies, dos modes d’interrogació: les
d’interrogació:
dinàmiques de l’(in)conscient
La psicoanàlisi és i ha estat un model que sempre el trobarem present en el l
sempre
llarg de la
història de la psicologia. Autors, com per exemple Freud, van donar molta
donar-li
importància i ho van estudiar a fons. Altresautors, encara que van canviar moltes
teories d’aquest model, l’han usat per estudiar el psiquisme humà i l
han
l’inconscient i el
seu funcionament. Aquest model psicològic delimita de manera clara l’objecte d’estudi
l’
(inconscient humà) i hi treballa sobre aquest.
En el primer fragment, William James, fa una breu descripció de la consciència com a
un torrent. Un fluxe de coneixement en uncanvi permanent. Quan ens trobem
desperts, la nostra consciència inclueix una mescla de sensacions del món exterior,
sensacions generades per el nostre cos, records del passat, imatges i espectatives
sobre un futur. La nostra con
utur.
consciència racional, tans sols és una consciència especial.
ciència
Només som conscients d’una petita part de la realitat (tant interna com externa) i a
una(tant
més la consciència no constitueix un procés de un tot o un res sinó que existeixen
diferents nivells de consciència.
En el segon fragment, Freud introdueix el terme memòria en el seu estudi perquè creu
memòria
que aquesta existeix més enllà del conscient, utilitzarà el mètode psicoanalític per
arribar a l’inconscient i gràcies a la memòria trobarà l’origen de les pertorba
origenpertorbacions de la
consciència. Aquesta memòria consiteix en una a
associació d’experiències liures que
periències liures,
son trobades a través de la memòria mitjançant la concentració i les fa recordar per tal
de solucionar el problema base.
Diversos autors, es consideren deixebles de Freud, En canvi, aquest autor, dona
,
importància als símbols que creia que eren productes de la part delinconscient de
dintre la ment.
Creu que l’inconscient, té una part recent individual i una part més profunda de
inconscient,
processos col·lectius. Quan ell parla d arquetips, es refereix a imatges que tenim a la
d’arquetips,
psique del passat, que són, segons aquest autor, universals, hereditaris i d
d’estructura
cerebral.
William James va estudiar els escrits estructuralistes a fons i vaconsiderar que hi havia
un error en l'enfocament de Wundt i de Titchener, arribant a l'conclusió que els àtoms
conclusió
de l'experiència (les sensacions pures sense associacions) simplement no existien. La

CARLES MARTÍNEZ SOMOLINOS

nostra ment teixeix sense parar associacions, revisa experiències, comença s'atura,
comença,
passa d'una cosa a una altra en el temps. James opinava quela consciència és un fluir
continu.
Pocs anys després Sigmund Freud va a produir una ruptura epistemològica molt
important en el camp de la psicologia científica a proposar tant un objecte com un
mètode d'estudi diferents als proposats per Wundt.
El lloc que ocupava la consciència com a objecte d'estudi de la psicologia en el marc de
la teoria de Wundt, va ocupar l'inconscient en el marc dela nova teoria de Freud, i la
introspecció experimental (el mètode utilitzat per Wundt), va ser reemplaçat per nous
mètodes creats per Freud: l'associació lliure i la interpretació, que es constituiran en
:
els mètodes de la nova teoria psicoanalítica.
Per Wundt, quan la nostra experiència davant algun estímul és mesura per
instruments, cau en el camí de la física, en canvi, quan es descriuel procés conscient
que s'encarrega d'interpretar l'estímul.
D'acord amb Wundt, els psicòlegs no estudien el món exterior , estudien els processos
psicològics mitjançant els quals experimentem i observem el món exterior A més, no
exterior.
es poden separar en si mateixos dels seus objectes d'estudi atès que estan estudiant
els seus propis processos conscients
conscients.
Per a Wundt,...